Vista de la instal·lació de Revolutions: Art from the Hirshhorn Collection, 1860–1960

Hirshhorn Museum and Sculpture GardenNational Mall

Revolucions: Art de la Hirshhorn Collection, 1860–1960 (Revolutions: Art from the Hirshhorn Collection, 1860–1960)

Tanca aquesta setmana22 de març del 2024 – 1 de novembre del 2026Gratis

Un segle de convulsions a l'anell exterior del segon pis: centenars d'obres de Bacon, Dubuffet, Krasner, Lawrence, O'Keeffe i Pollock, que es renoven periòdicament i dialoguen amb respostes contemporànies.

Web de l'exposició

Més a Washington DC

Ara en cartell Agenda: octubre del 2026

En entrar-hi, els dos primers retrats que trobareu van ser pintats amb 136 anys de diferència: el retrat de societat solemne que John Singer Sargent va pintar el 1884, al costat de Cobalt Blue Dress, d’Amoako Boafo, d’un blau elèctric, del 2020. Gireu-vos i gairebé darrere vostre hi trobareu Torso of a Young Man, de Brancusi.

Tot prové dels fons del mateix Hirshhorn: més de 200 pintures, escultures i dibuixos exposats al llarg de l’anell exterior del segon pis, aproximadament ordenats cronològicament, del 1860 al 1960. Entremig hi apareixen obres contemporànies, com la pintura de brodat lakota de Dyani White Hawk, entre abstraccions constructivistes d’un segle abans. Petites escultures de Hepworth, Arp i Ernst descansen sobre pedestals elevats, sota una il·luminació uniforme. El muntatge es renova (el gener del 2025 se’n van substituir 50 obres), de manera que alguna de les peces esmentades aquí pot haver tornat als dipòsits.

Kriston Capps, de The Washington Post, ho va qualificar de «passeig exuberant i ple de sorpreses» i «veritablement maximalista». El repte és la densitat: veniu-hi a voltar, no pas a seguir un recorregut ordenat com el d’un manual. L’entrada és gratuïta i s’hi pot accedir sense reserva prèvia; tanca l’1 de novembre del 2026.

No et perdis

Sargent al costat de Boafo
A l’entrada, un retrat de societat de Sargent del 1884 penja al costat de Cobalt Blue Dress, de Boafo, del 2020; el diàleg entre totes dues obres posa en joc la figura i l’abstracció.
Janet Sobel abans de Pollock
Busqueu la pintura de Sobel del 1945, penjada a prop d’una obra de Pollock del 1949 que s’hi assembla notablement: la juxtaposició planteja qui hi va arribar primer.
La vitrina de les marionetes
Una vitrina de la mida d’una paret acull les marionetes suprematistes d’Aleksandra Exster, les escultures florals futuristes de Giacomo Balla i una pintura de Sonia Delaunay; segons The Washington Post, és un dels conjunts més màgics de l’exposició.
Loie Hollowell, Boob Wheel (2019)
Una pintura tridimensional que abstrau el cos i té l’origen en l’embaràs de la mateixa artista.
Nathaniel Mary Quinn, Literacy Lab (2019)
Sembla que siguin tres dibuixos independents per a un cadàver exquisit, però és una sola composició; està penjada a prop de dos Picassos cubistes.