National Air and Space Museum

De la Guerra Freda als nostres dies: l'F-86 Sabre, el Bell UH-1H 'Huey' i l'MQ-1L Predator vertebren una sala dedicada a com l'aviació va redefinir el poder militar i la geopolítica. Inauguració l'11 de novembre de 2026.

Prop de 50 mòduls interactius, un túnel de vent transitable i una Cessna Skyhawk a la qual es pot pujar expliquen com la sustentació, el pes, la resistència aerodinàmica i l'empenta determinen tot allò que vola.

El gran vestíbul d'entrada del museu, reobert el juliol de 2025: el Bell X-1 «Glamorous Glennis», la càpsula Friendship 7 de Glenn, l'SpaceShipOne, l'X-15 i el Lunar Module 2 de l'Apollo, tots sota el mateix sostre.

L'aviació com a eix del conflicte més gran del segle XX: el P-51D Mustang, un rar Ilyushin Il-2 Shturmovik, el Bf 109 G-6 i les eines que feien servir els treballadors forçats als camps per construir els coets V-2.

L’amplitud i l’abast de l’aviació general: els vols esportius, de negocis i humanitaris, i la varietat de professions que fa possibles, explicats a través d’aeronaus com el Lear Jet 23 i el Cirrus SR22.

Qui decideix qui viatja a l’espai, per què hi anem i què passa un cop hi som: tecnologies emergents per als vols espacials comercials, l’exploració robòtica i l’assentament humà més enllà de la Terra.

Com l’avió es va convertir en una arma essencial de la Primera Guerra Mundial, amb aeronaus com el Sopwith Camel i el Fokker D.VII, i una projecció immersiva de combats aeris en avions de cabina oberta.

L’edat d’or de l’aviació dels anys vint i trenta en una galeria d’estil art déco, que combina avions emblemàtics amb les històries personals dels pioners que els van pilotar.

Com l’aviació i els vols espacials van convertir la Terra en un món interconnectat, una història que s’explica a través dels satèl·lits i de les tecnologies que connecten la vida quotidiana arreu del planeta.

El mòdul de comandament Columbia de l'Apollo 11, el vestit espacial de Neil Armstrong, la càpsula Mercury d'Alan Shepard i un motor F-1 del Saturn V relaten com la humanitat va arribar a la Lluna — i per què hi tornem.

El taller orbital de l'Skylab, els vehicles de llançament i la tecnologia de satèl·lits revelen la infraestructura espacial, en gran part invisible, que condiciona la vida quotidiana a la Terra.

Una galeria immersiva i altament interactiva que recorre més de 40 anys d'aprenentatge sobre com viure i treballar en òrbita, des dels programes del Space Shuttle i les estacions espacials fins a les fites que estan per venir. Obertura el 30 d'octubre de 2026.

Més de 75 obres de la col·lecció d'art del museu —Goya, Man Ray, Norman Rockwell, Alma Thomas, Annie Leibovitz— al voltant de l'experiència de volar. A la planta baixa del nou Flight and the Arts Center.

La recerca de la velocitat per part de la humanitat a terra, mar, aire i espai, i la manera com aquesta cursa va donar forma al comerç, el poder i el prestigi dels Estats Units. Entre les icones exposades hi ha el cotxe amb què Mario Andretti va guanyar les 500 Milles d’Indianapolis.

Com uns instruments cada vegada més precisos van transformar la nostra visió del cosmos, des del Hubble Space Telescope fins a l'espectrògraf amb què Vera Rubin va trobar els primers indicis de la matèria fosca.