iWhitney Museum of American Art · Meatpacking District
Una retrospectiva exhaustiva d'unes 130 obres que abasten des dels anys 1940 fins als anys 1990, que traça com Roy Lichtenstein va transformar la imatgeria de la cultura de masses en un pop art icònic, tot explorant la duplicació i la circulació de les imatges a través dels mitjans.
Vuit pintures que no s’exposaven juntes des del 1962 tornen a ocupar un mateix conjunt de parets, disposades com aleshores. Formaven part de la primera exposició de Lichtenstein d’estil pop, a Leo Castelli Gallery, i el Whitney les ha reunit totes.
La visita comença amb un recorregut pel Greene Street Mural, de gairebé 96 peus de llarg, un dels quatre murals reconstruïts, fins a Image Duplicator, amb un parell d’ulls de còmic que sobresurten. Després, unes 130 obres omplen la cinquena planta, entre elles Look Mickey i Drowning Girl. Els comissaris articulen l’exposició al voltant de la còpia, i al costat de les pintures hi ha obres de Lawler, Pettibone i Sturtevant, que al seu torn van copiar Lichtenstein. El títol prové d’una tela del 1962 i també són les dues paraules que heu vist en tots els anuncis de revenda pels quals heu anat passant.
Wallpaper la va qualificar de «reveladora i àgil». ARTnews la va trobar elegant més que no pas una revisió de fons, amb el punt àlgid en les pintures de la catedral de Rouen, i va suggerir passar de pressa per l’últim terç. L’entrada costa 30 dòlars; és gratuïta per als visitants de 25 anys o menys, i el Whitney recomana reservar amb antelació. Els divendres el museu obre fins a les 22 h; l’entrada és gratuïta a partir de les 17 h.
Les vuit pintures del debut de Lichtenstein a la galeria Castelli el 1962 tornen a exposar-se juntes, al costat del Greene Street Mural, de gairebé 96 peus. Wallpaper la va qualificar de «reveladora i àgil»; ARTnews la va trobar més elegant que no pas renovadora. Gratuïta per als visitants de 25 anys o menys.
La primera exposició a Castelli el 1962, reunida de nou
Les vuit pintures de la primera exposició de Lichtenstein d’estil pop s’exposen tal com estaven disposades originalment; és la primera vegada que tornen a compartir paret des d’aleshores.
Greene Street Mural, reconstruït
Un mur de gairebé 96 peus, cobert dels seus traços de pinzell i punts Benday característics, obre l’exposició; hi ha vitrines amb dibuixos, maquetes i Polaroids encastades al mur.
La sala dels Mirrors
Una sala arrodonida, amb les parets platejades, envoltada de vuit teles Mirror del 1969 al 1972: cercles de vidre puntejats que no reflecteixen res. Mai no se n’havien exposat tantes juntes en una retrospectiva.
Lawler, Pettibone i Sturtevant
Les obres de tres artistes que van crear la seva obra a partir de copiar Lichtenstein s’exposen al costat de les pintures que van copiar.
Girl in Window, a l’exterior
Alex Da Corte i el seu estudi han pintat a mà una Girl in Window de 32 peus d’alçada a la façana del Whitney, de manera que se’n pot veure una part sense entrar al museu.
Busqueu una revisió radical: ARTnews considera que l’exposició no capgira el que ja sabeu de Lichtenstein.
L’entrada és gratuïta per als visitants de 25 anys o menys, de manera que només paguen els adults. Els cotxets són permesos a tot el Museu.