David Lamelas: The Machine

Just a l’entrada, una gran placa de guix recolza sobre puntals de fusta de làrix, com si estigués a punt de caure’t al damunt. Mateus Nunes, d’Artforum, va escriure que «s’esmicola des del mateix moment que es va fer». L’obra obre la primera gran exposició individual de Lamelas a Nova York, que recorre la seva trajectòria des de 1965 fins avui.

Després s’entra en una galeria de l’est fosca: un rellotge ajustat a l’hora lunar, el feix d’un projector —on l’obra és l’espai entre la làmpada i el terra— i films muts que mesuren una galeria en relació amb la seva ciutat. La galeria de l’oest se centra en l’oficina de notícies que va instal·lar a la Biennal de Venècia de 1968 sobre la guerra del Vietnam. Un programa de cinema a part inclou la vista des d’un taxi a la FDR Drive, cronometrada al segon, sense que ningú et demani propina.

Artforum va qualificar l’exposició de «magistralment orquestrada», i Revista Exclama va descriure com una invitació a mirar a poc a poc i analíticament; val la pena dedicar-hi temps. L’entrada és gratuïta, de dimecres a dissabte, de 12 a 18 h. Hi ha visites guiades obertes al públic a les 13 h del 14 de novembre, el 12 de desembre i el 9 de gener.