Lynda Benglis: KNOTTING, TYING, FOLDING

El 1985, Benglis va folrar motlles de sorra amb fragments de vidre de colors i ulls d’esmalt, hi va abocar vidre negre o transparent fos i, encara calent, el va doblegar per formar nusos, amb guants de Kevlar i bastons. Ho va anomenar «una activitat de joc i dansa». Desert Pupfish, una d’aquestes peces que poques vegades s’exposen, encara conserva els ulls.

L’exposició recorre el període de 1972 a 2024. L’obra més antiga, Sparkle Knot IV, és un tub nuat de malla metàl·lica recobert de guix, pintura i purpurina. Les peces de paret plisades dels anys vuitanta –malla metàl·lica plegada com un ventall de paper infantil, després nuada i daurada o recoberta amb metall polvoritzat– ocupen bona part de les parets, al costat de làmines de paper estirades sobre filferro de galliner. A terra, 37 anelles de ceràmica negra formen Elephant Necklace, un cercle d’uns 14 peus de diàmetre.

Es pot caminar al voltant dels bronzes més recents, que pesen fins a 1.453 lliures i tenen formes arrodonides que semblen canviar a mesura que ens movem. Cap crític no ha ressenyat encara l’exposició. La seu de Pace a Chelsea obre de dimarts a dissabte, de 10 a 18 h, fins al 24 d’octubre.