Brice Marden: I Am Plane Image

Marden barrejava cera d’abella i aiguarràs amb la pintura a l’oli i l’aplicava en capes. Per això, la superfície pot semblar polsosa des d’un angle i gairebé humida des d’un altre. El crític de la revista Inferno diu que la galeria hi escau: sostres alts, llum uniforme sobre les parets blanques i cap focus teatral.

Aquesta és la primera retrospectiva de Marden a Nova York en vint anys, amb obres cedides per l’Art Institute of Chicago i el Whitney. Comença amb Nebraska (1966), pintat després d’un viatge d’una costa a l’altra dels Estats Units, i acaba amb The Dance and Lingerie (2022 to 23), les seves darreres pintures. Entremig, la geometria dona pas a xarxes cal·ligràfiques inspirades en l’art asiàtic. La ressenya d’Inferno assenyala que «un gris pot contenir calidesa, brutícia, violeta i verd», una descripció que també escau a l’Hudson en una tarda de novembre. Després, camina cap a l’oest i comprova-ho.

Vasili Kaliman va escriure que «la pintura difícilment pot ser millor que això». L’entrada és gratuïta. Les galeries de Chelsea obren de dimarts a dissabte, de 10 a 18 h, i l’exposició es pot visitar fins al 12 de desembre.