iHauser & Wirth · Chelsea
Aquesta exposició ja ha acabat.
La primera exposició de la galeria amb Lee Bul, comissariada convidada per la Dra. Jiyoon Lee, que reuneix noves escultures de gran format amb sèries d'obra recents que examinen l'impuls de la humanitat per transcendir la natura mitjançant la tecnologia i els sistemes de control.
Web del museuEl dirigible de la planta baixa fa 17 metres i és de film de PET platejat; el manté enlairat un ventilador elèctric que funciona durant tota l’exposició. Lee el va modelar a partir del Hindenburg, i la comissària, Jiyoon Lee, va dir a Cultured que «transmet l’angoixa que un sol pessic podria desinflar-lo del tot».
En entrar, el trobes suspès darrere d’un envà, al costat d’una paret de miralls amb figures sense cap muntades en monocicles, fetes amb plantilles per a aquesta presentació. A prop hi ha els panells Velvet i Perdu, on la nacre tallada a mà s’incrusta en acrílic i es poleix durant mesos fins que capta la llum. Quatre escultures de gran format reprenen el fil de Long Tail Halo, l’encàrrec que va fer per a la façana de la Cinquena Avinguda del Met el 2024. Si aleshores vas passar per davant de les fornícules del Met, ja n’has vist les parentes.
La seva exposició retrospectiva itinerant s’inaugura a Anvers el 13 de novembre; aquesta és, doncs, la parada novaiorquesa. L’entrada és gratuïta i no cal reservar: 542 West 22nd Street, de dimarts a dissabte, de 10 a 18 h, fins al 24 d’octubre.
Willing To Be Vulnerable, Metalized Balloon (2015–16/2020)
Busca un dirigible platejat de 17 metres, modelat a partir del Hindenburg, que sura a la planta baixa i es manté inflat gràcies a un ventilador en marxa durant tota l’exposició.
La paret de miralls amb monocicles
Al costat del dirigible, una paret de miralls amb figures sense cap que van en monocicle, estampades amb plantilles; Lee l’ha afegida per a aquesta versió novaiorquesa.
Untitled (Willing To Be Vulnerable, Velvet #29), 2026
Penjat al costat del dirigible, aquest panell fa gairebé dos metres d’alçada. La nacre tallada, l’acrílic i el collage sobre vellut de seda configuren un paisatge d’edificis cristal·lins.
Els panells Perdu
Nacre enterrada en capes d’acrílic que es poleixen una vegada i una altra; la superfície canvia quan t’hi mous al davant. Les peces més recents s’acosten a l’arquitectura abstracta.
Les quatre escultures noves
Híbrids vigorosos de cos, màquina i edifici, concebuts com a continuació de l’encàrrec per a la façana del Met i que combinen formes cubistes, futuristes i grecoromanes.