iHauser & Wirth · Chelsea
Aquesta exposició ja ha acabat.
El darrer conjunt d'obres de l'artista londinenc George Rouy, presentat en exposicions successives amb Hannah Barry Gallery, que explora el cos humà en estats de transformació, reconstrucció i esdevenir.
Web del museuA Reprise, Reprise apareix dues vegades el mateix rostre, l’un al costat de l’altre, en dos colors. Els llavis, les celles i el front coincideixen; tanmateix, les petites diferències, com va escriure Alonso Araujo a Footnotes Collective, «conjuren dues persones del tot diferents». Tota l’exposició gira entorn d’aquesta idea: una imatge que torna lleugerament canviada.
En entrar, et trobes envoltat de teles de més de dos metres d’alçada, on els cossos oscil·len entre la pell modelada i les taques de crom i grafit. Floodlight concentra una multitud de cossos, extrets d’una protesta a Londres, que s’amunteguen els uns contra els altres. Les pintures de la sèrie Procession, amb vermells terrosos desdibuixats, mostren figures més grans que la vida alçades enlaire, una postura que la galeria relaciona amb la pietà. L’altra meitat del projecte es va presentar a Hannah Barry Gallery, a Londres.
La crítica està dividida. Hope Thomson, de Room Services, va apreciar que els cossos no acabin de fixar-se; Araujo ho va qualificar de «natural, si bé segur». L’entrada és gratuïta i no cal reservar: 542 West 22nd Street, de dimarts a dissabte, de 10 a 18 h, fins al 17 d’octubre.
Reprise, Reprise (2026)
Busca dos primers plans d’un mateix rostre, l’un al costat de l’altre: els trets són gairebé idèntics, però tot i així s’hi veuen dues persones diferents.
Floodlight (2026)
Una tela d’uns 2,4 per 2,7 metres amb cossos que s’estrenyen i s’obren pas els uns entre els altres, del negre al blanc enlluernador, i el focus al mateix cantó superior esquerre.
Split Terrain (2026)
Una figura masculina pintada íntegrament en blanc i negre, que Room Services va comparar amb una radiografia o una fotografia de Mapplethorpe.
Procession III (2026)
De la nova sèrie Procession: figures més grans que la vida, alçades enlaire i pintades en tons terrosos; els vermells s’han deslluït fins a fer que les formes semblin excavades en la superfície.
Ja has vist les exposicions de Rouy a Londres o Los Angeles: un crític va considerar que aquesta repeteix sobretot les anteriors.