iGagosian · Chelsea
Les darreres pintures i escultures que Georg Baselitz va completar, en una exposició comissariada per Richard Calvocoressi al 555 West 24th Street; la primera exposició de Baselitz a la galeria des de la seva mort, a l’abril.
Avançament: escrit abans de la inauguració
En dues de les pintures, uns escolars fan fila sota una pancarta on es llegeix Ein Volk, Ein Reich, Ein Führer. Penjava a l’exterior de l’escola de Deutschbaselitz, on el pare de Baselitz feia de mestre i la família vivia durant la guerra. És el record més antic de l’artista, i cap de les dues pintures no s’havia exposat mai.
Baselitz va morir a l’abril. Havia concebut i dissenyat aquesta exposició al voltant de les seves darreres pintures acabades. A la resta, cal inclinar el cap: la parella dibuixada amb fines línies negres sobre fons daurat és Baselitz i la seva dona, Elke, cap per avall; cadascun té una taca de pintura espessa i lluminosa que ell anomenava «un Willem de Kooning fora de lloc». També s’hi exposen dos bronzes monumentals, entre ells la seva darrera escultura, Strawinsky: una figura asseguda de més de set peus d’alçada, amb el cap i les extremitats vençuts mentre el tronc es manté dret.
L’entrada és gratuïta al 555 West 24th Street, de dimarts a dissabte, de 10 a 18 h. La recepció d’inauguració tindrà lloc el dijous 12 de novembre, de 18 a 20 h, i l’exposició es podrà visitar fins al 23 de gener.
Meine Schule, die Jungs i Meine Schule, die Mädchen (2026)
Uns nois en una i unes noies en l’altra, drets davant la bandera nazi que es penjava a l’escola del seu pare en dies com l’aniversari de Hitler; cap de les dues pintures no s’havia exposat mai.
Strawinsky (2026)
La seva darrera escultura: una figura asseguda de bronze amb pàtina blanca, de més de set peus d’alçada, basada en els dissenys de titelles que va fer per a The Soldier’s Tale; el tronc dret, però el cap i les extremitats vençuts.
1965 (2024)
Un segon bronze monumental, amb la mateixa superfície aspra i tàctil, però fosca. Es basa en la figura del mateix Baselitz al retrat de grup de quatre amics que A. R. Penck va pintar el 1964-65.
Les pintures daurades
Baselitz i Elke, cap per avall, dibuixats amb línies negres fines com de tinta sobre fons daurats; cadascun interromput per una taca de pintura espessa i acolorida que ell anomenava «un Willem de Kooning fora de lloc».