iAlte NationalgalerieMitte
Pintora, escriptora i viatgera, la seva obra de 1887 Mors Imperator, rebutjada per l'Akademie der Künste de Berlín, la va catapultar a la fama d'un dia per l'altre.
Un esquelet amb una capa porpra rivetejada d'ermini s'inclina sobre una espasa i tomba un tron. Porta una corona de ferro senzilla mentre una de joies cau a terra, i recolza un peu sobre un globus terraqüi. El 1887, el jurat de l'Akademie der Künste de Berlín va qualificar l'obra de lesa majestat i «l'expressió gens artística d'un pensament tort», perquè l'emperador Guillem I tenia 90 anys. L'emperador no hi va posar cap objecció. Tot i així, el jurat la va rebutjar.
Així doncs, Hermione von Preuschen va llogar unes sales al número 43 de Leipziger Straße, va cobrar entrada i va deixar que la premsa fes la resta: una exposició efímera amb taquilla, uns 140 anys abans d'hora. El quadre, que durant molt de temps es va creure perdut, torna a exposar-se al públic per primera vegada. Al seu voltant, s'hi poden veure les cartes, les fotografies i les publicacions de von Preuschen sobre l'escàndol, els seus viatges pel món i el «Tempio Hermione» que va fer construir a Lichtenrade.
Aquesta és una exposició de gabinet centrada en un sol quadre, no pas una retrospectiva. L'entrada a totes les exposicions de la galeria costa 14 € (7 € amb tarifa reduïda). De dimarts a diumenge, de 10.00 a 18.00, fins al 15 de novembre.
Mors Imperator (1887)
Fixa't en les dues corones: la Mort en duu una de ferro senzilla sobre el crani, mentre la corona imperial, guarnida de joies, cau a terra al costat del tron tombat.
El rastre documental de l'escàndol
Les cartes, les fotografies i les publicacions mostren com von Preuschen va convertir el rebuig de l'Acadèmia en una exposició privada de pagament a Leipziger Straße que la va fer famosa.
Busques una retrospectiva completa: aquesta és una exposició de gabinet centrada en un sol quadre i la documentació que l'envolta.