Shahzia Sikander: The Last Post

Un home sense rostre, amb abric vermell, armilla botonada i barret tricorni, és dret en un interior mogol. Més endavant, primer el cap i després tot el cos esclaten en centenars de fragments semblants a peces de mosaic. És el «Company man» de Shahzia Sikander, inspirat en miniatures del segle XVIII que representen funcionaris de la British East India Company.

The Last Post és una animació única de deu minuts, de 2010, amb música de Du Yun, guanyadora del premi Pulitzer, a la galeria d’instal·lacions multimèdia de la tercera planta. Es reprodueix en bucle: pots entrar-hi en qualsevol moment i quedar-t’hi fins que torni a començar. L’arquitectura de les corts, les siluetes xineses retallades en paper i un mapa de l’Àsia del Sud pintat amb aquarel·la es dissolen al seu voltant. El text de sala vincula el monopoli del te de la Companyia amb el motí del te de Boston. L’empresa que controlava el te abocat al port de Boston hi té deu minuts, més dels que li dedicaven la majoria de lliçons d’història a l’escola.

The Washington Post la va qualificar de «fascinant» i va dir que guanya amb cada nova visualització. La banda sonora de Du Yun passa del cant sense paraules a sons metàl·lics, estàtica i ritmes distorsionats. Gratuïta, sense entrada, cada dia d’11.30 a 19 h, fins al 8 de novembre.