Un, cinc, dotze. Vuitanta anys de Premio Strega (One, Five, Twelve. Eighty Years of Premio Strega)

A l’entrada et donen un petit llibret de butxaca: no és un catàleg, sinó un recull de notes i peus de foto de cada any del premi, perquè te’l quedis. La directora de la Fundació Bellonci el defineix com «una exposició per llegir».

És una sola sala a la primera planta del MACRO, davant de la biblioteca. A les parets s’hi despleguen, en ordre cronològic des de 1947, 1.023 primeres edicions: els dotze candidats, els cinc finalistes i el guanyador de cada any; d’aquí ve el títol. Per damunt, una franja contínua de fotografies ressegueix les votacions, l’espera i les posades en escena. Al centre hi ha una sala dins la sala: un diorama del saló de Maria Bellonci, on es va anar configurant el premi entre escriptors, editors i artistes, moblat amb objectes i obres d’art de casa seva. Si et fa sentir culpable la pila de llibres que tens al costat del llit, aquesta sala n’hi afegeix 1.023 més.

La comissària Maria Luisa Frisa volia que els visitants oscil·lessin entre el paper de lectors i el d’espectadors. L’entrada està inclosa en el tiquet del MACRO, que costa 6 € (4 € per a visitants de 7 a 26 anys); el museu tanca els dilluns i l’exposició acaba l’1 de novembre.