iSala per sala, la Galleria Borghese és probablement la col·lecció d'obres mestres més concentrada de Roma. Ubicada en una vil·la del segle XVII al bell mig dels jardins de la Villa Borghese, l'edifici en si —amb els seus sostres pintats al fresc i terres de marbre— forma part de l'experiència tant com les teles que pengen de les parets. El cardenal Scipione Borghese era un d'aquells mecenes que combinaven un gust exquisit amb el poder per aconseguir allò que desitjaven, i el que volia eren peces de Bernini, Caravaggio, Rafael i Ticià. I se'n va sortir. La planta baixa està dominada per les escultures de Bernini —Apol·lo i Dafne, El rapte de Prosèrpina, David—, cisellades quan amb prou feines superava la vintena. Són tan impossibles des del punt de vista tècnic com aclaparadores en el pla emocional. Al pis superior, Noi amb un cistell de fruita, la Mare de Déu dels palafreners i el violent i ombrívol David amb el cap de Goliat (un autoretrat en què l'artista és el cap tallat), totes de Caravaggio, comparteixen espai amb El trasllat de Crist de Rafael i Amor sagrat i amor profà de Ticià. L'accés amb torn de dues hores pot semblar restrictiu fins que s'entén que evita les aglomeracions i permet contemplar les peces amb comoditat. Cal reservar amb força antelació: és una de les entrades més difícils d'aconseguir a Roma, especialment en temporada alta.

Aquesta al·legoria de Titian (cap al 1514) disposa dues dones, l'una vestida i l'altra nua, a banda i banda d'una font: una enigmàtica meditació sobre l'amor terrenal i el diví pintada per a un casament venecià.

Pintada cap al 1609-1610 durant l'exili de Caravaggio, l'obra mostra un David malenconiós que sosté el cap decapitat de Goliat; el rostre agonitzant és un autoretrat del mateix artista.

El David (1623-1624) de Bernini es cargola en ple llançament, amb el front arrufat i les dents serrades, arrossegant l'espectador cap a l'acció en una ruptura barroca respecte a l'heroi serè de Michelangelo.

El marbre de Canova (1804-1808) retrata la germana de Napoleó, Paulina, com una Venus jacent i semidesnuda que sosté la poma daurada, tota una provocació neoclàssica a la seva època.

Esculpida en marbre entre 1622 i 1625, quan Bernini tot just superava la vintena, aquesta obra immortalitza el precís instant en què Dafne es transforma en llorer per fugir d'Apol·lo, amb fulles que broten dels seus dits. L'obra mestra més emblemàtica de la galeria.
Piazzale Scipione Borghese 5, 00197 Roma RM, Italy
Estació més propera: Spagna (línia A) i Flaminio (línia A)
Veure al mapa| dl. | Tancat |
| dt. | 9:00–19:00 |
| dc. | 9:00–19:00 |
| dj.Avui | 9:00–19:00 |
| dv. | 9:00–19:00 |
| ds. | 9:00–19:00 |
| dg. | 9:00–19:00 |
A partir de 18 €
Gratuït el primer diumenge de cada mes. Cal reservar. Visites amb hora assignada estricta de 2 hores.
Última comprovació: