iGalleria Borghese · Villa Borghese / Pinciano
Una instal·lació fílmica d'Isaac Julien al pavelló de la Uccelliera, emmarcada en l'exposició Metamorphoses: un joc de miralls multiplica i fragmenta la imatge projectada de dos guies celestials que transiten a través d'èpoques i paisatges.
Sheila Atim apareix amb un vestit que resplendeix en blau i turquesa, mentre uns tentacles bioluminescents s’il·luminen amb els mateixos colors al seu costat. A Roma no en veuràs una única imatge nítida. Julien va reduir la pel·lícula, concebuda per a deu pantalles, a una sola projecció i va disposar miralls al voltant de la Uccelliera, el pavelló del segle XVII construït per als ocells exòtics de la vil·la. En entrar-hi, la imatge es fragmenta i es repeteix al teu voltant.
Atim i Gwendoline Christie interpreten dues figures celestials i profètiques que passen dels frescos del Palazzo Te de Giulio Romano, a Màntua, a la Cosmic House de Charles Jencks, a Londres, i als boscos de sequoies de Califòrnia. La pel·lícula dura uns 24 minuts. En ressenyar enguany a la galeria Victoria Miro de Londres la versió de deu pantalles, Sabo Kpade va escriure a Brooklyn Rail que manté units «elements incongruents» «sense desfer-se».
Es va crear com a obra complementària de Metamorphoses: Ovid and the Arts, que tanca l’11 d’octubre, i es podrà veure fins al 25 d’octubre. La galeria obre de dimarts a diumenge, de 9.00 a 19.00; l’última entrada és a les 17.45.
El vestit resplendent d’Atim
Busca Sheila Atim amb un vestit il·luminat en blau i turquesa, al qual responen uns tentacles bioluminescents que brillen amb els mateixos colors.
Les ales platejades
Atim entra en un edifici de color crema amb una peça platejada que, amb els plecs oberts, recorda unes ales.
El dron i els frescos
Un dron amb un llum intermitent s’acosta a uns frescos pintats; després s’allunya i mostra tots dos actors al costat d’una superfície reflectora, amb les mans esteses.
Els miralls de la Uccelliera
Mira al teu voltant pel pavelló, a més de fixar-te en la pantalla: els miralls fragmenten i repeteixen l’única projecció per tot l’antic aviari.
Si vens per veure Ovidi en marbre, tingues en compte que és una instal·lació fílmica contemporània d’una sola projecció, no pas una escultura.