iMusée du quai Branly - Jacques Chirac · 7e arrondissement
Des dels boscos de Nova Guinea fins a les pintures dels mestres de l'Escola del Nord, un viatge que traça cinc segles de fascinació per les aus del paradís.
L’au va rebre el nom arran d’un error. Els primers exemplars dissecats que van arribar a Europa tenien les potes i les ales tallades per al viatge, i els naturalistes de l’època van concloure que l’au del paradís volava sense ales ni potes.
La visita comença amb els films de Tim Laman i l’arbre de Nelly Saunier, amb fulles fetes de plomes d’ara, i continua amb els tocats de les terres altes: plomalls vius i petxines sobre una base negra com el carbó. Després, les plomes viatgen fins a un tocat nepalès de coronació, una pintura de Roelandt Savery atapeïda de casuaris i ara, una agulla de Van Cleef & Arpels de 1942 i un vestit d’Yves Saint Laurent de 1969. L’última secció torna als artistes de Papua Nova Guinea.
L’exposició no amaga el cost: el comerç de plomes de la Belle Époque va estar a punt d’exterminar algunes espècies, una perspectiva que la crítica de Berthine va trobar «un peu vertigineux». Recomana dedicar-hi una hora, o una hora i mitja si es llegeix tot. L’entrada és la del museu, de 14 € (11 € tarifa reduïda), i els dijous obre fins a les 22.00.
L’arbre de plomes de Nelly Saunier
A la secció inicial, un arbre amb fulles fetes de plomes d’ara híbrides que l’artista va recollir durant tres anys a l’Amèrica del Sud.
Un tocat de dansa de les terres altes
Fixeu-vos en els plomalls d’au del paradís i les petxines, drets sobre una base ennegrida amb carbó, que els homes duien a les cerimònies a mitjan segle XX.
L’aviari atapeït de Roelandt Savery
En una sola tela, l’artista aplega ara de l’Amèrica del Sud, un gall dindi de l’Amèrica del Nord, casuaris i aus del paradís en una escena d’espècies exòtiques.
L’agulla de Van Cleef & Arpels de 1942
Una au del paradís d’or groc, or rosa i platí, engastada amb robins, safirs i diamants.
El vestit de Grace Nugi
A la secció final, un vestit de 2014 dissenyat i dut per Grace Nugi, biòloga i Miss Papua Nova Guinea d’aquell any.
Uns 60 min
El museu la recomana per a totes les edats, i la crítica de Berthine la va trobar accessible per als infants i prou breu per no cansar-los.