iMusée d'Art Moderne de Paris (MAM) · 16e arrondissement
Primera exposició a França dedicada al pintor nord-americà Kerry James Marshall, amb una setantena d'obres, entre les quals vuit pintures noves, que explora la representació de la població negra i la història de l'art.
Una de les pintures representa un saló de bellesa de quatre metres d’amplada. School of Beauty, School of Culture (2012) és una obra d’acrílic i purpurina sobre tela sense tensar, amb traus metàl·lics, cedida pel Birmingham Museum of Art.
Una setantena d’obres s’organitzen en onze àmbits que recorren des dels anys vuitanta fins avui; vuit van ser pintades per a París. Hi ha una sala dedicada al Middle Passage, retrats de figures negres esborrades dels arxius, com Scipio Moorhead i Harriet Tubman, i pintures que evoquen Manet. Sobre la versió de la Royal Academy, Adrian Searle, de The Guardian, va escriure: «mordaç, divertida, sorprenent, difícil». I quatre metres de saló són una cita de dissabte més ambiciosa que qualsevol altra cosa al 16è districte.
Les entrades costen 17 €, 15 € amb tarifa reduïda; entrada gratuïta per als menors de 18 anys. Els dijous, l’exposició tanca a les 21.30 h. Cal comptar-hi entre una hora i mitja i dues hores, i reservar amb antelació per als dijous al vespre i els caps de setmana. Els plafons són en francès i anglès. Els temes de l’esclavitud i la violència racial s’hi tracten de manera directa.
School of Beauty, School of Culture és un saló de bellesa de quatre metres d’amplada, pintat amb acrílic i purpurina sobre tela sense tensar. Hi ha prop de setanta obres, vuit de les quals pintades per a París. The Guardian va qualificar la versió londinenca de «mordaç, divertida, sorprenent i difícil».
School of Beauty, School of Culture
Un saló de bellesa pintat amb acrílic i purpurina, de 274 × 401 cm, exposat com una tela sense tensar, amb traus metàl·lics.
Many Mansions (1994)
Un conjunt d’habitatges populars transformat en un jardí impecable, amb gespa, flors i figures vestides amb elegància.
Our Town
Una escena suburbana amb infants que juguen, referències als habitatges públics i llaços grocs que suggereixen que un dels progenitors és fora, destinat a l’exèrcit.
Wake (2003)
Una escultura acumulativa a la qual s’afegeixen nous medallons a cada espai on s’exposa.
La sala del Middle Passage
A la versió de Londres, Searle hi descrivia mapes d’Àfrica enfonsats, peixos, figures que bussegen i piscines, al costat de transatlàntics i barques de joguina.
Busqueu una tarda lleugera: els temes de l’esclavitud i la violència racial s’hi tracten de manera directa.
L’entrada és gratuïta per als menors de 18 anys. Una ressenya adverteix que els temes són durs i violents i que potser no són adequats per als infants petits.