Déus de la llar: gravats devocionals hindús, 1860–1930 (Household Gods: Hindu Devotional Prints, 1860–1930)

A la galeria, el crític de New York Review va conversar amb el comissari John Guy, que va comparar els reptes als quals s’enfrontaven els artistes indis al segle XIX amb «un moment d’IA». El mecenatge de la cort havia desaparegut, la fotografia havia substituït els retrats i, aleshores, va arribar la impremta cromolitogràfica. Segons el Met, els gravats eren prou barats perquè fins i tot la llar més humil pogués tenir una divinitat de colors vius al seu santuari.

La Gallery 251 acull prop de 120 obres: sobretot gravats de les impremtes de Calcutta, Poona i Bombay, a més de pintures i santuaris portàtils amb tríptics. No les podràs veure totes en una sola visita: l’exposició es renova quatre vegades, i la tercera selecció s’hi instal·larà el 17 d’octubre de 2026. De la primera, Andrew Raftery va destacar Vishnu waking on the coils of the serpent Shesha, un gravat de Chitrashala Steam Press de 1886, que va qualificar d’«una obra d’una delicadesa extraordinària».

El seu veredicte: els gravadors «van crear una cosa clarament nova sense deixar de ser completament indis». L’entrada està inclosa en l’admissió al Museum (30 dòlars per als adults; preu a voluntat per als residents de l’estat de Nova York). El Met és obert fins a les nou del vespre els divendres i els dissabtes.