Taryn Simon | Father Country I Do Love You

A mitja pujada de la rampa hi ha un moble amb una maneta. Gira-la i unes bales baixaran per una pista mentre a la pantalla un home gran presenta diapositives. A e-flux, Saul Ostrow la va descriure com «potser la part més captivadora de tota l’exposició».

És un dels 42 capítols que pugen en espiral per la rotonda, la primera vegada que el Guggenheim cedeix tota la rotonda a una nova obra d’un artista que treballa amb fotografia. Simon va dedicar gairebé una dècada a seguir la trajectòria d’un agent federal anònim, que va intervenir en l’operació encoberta contra Marion Barry i en l’atemptat contra l’ambaixada de Nairobi. Quaranta-dos capítols que s’enfilen per una rampa: el forat de conill de la Viquipèdia a la una de la matinada, fet físic, però sense el mòbil al 4 % de bateria.

Els crítics estaven dividits. Ostrow va trobar el recorregut «obstinadament lineal» i la senyalització «poc encertada», mentre que Aruna D'Souza, a Hyperallergic, sostenia que aquí la injustícia «sembla purament sistèmica, no pas fruit del mal comportament de determinats individus». Preveu que hauràs de llegir. L’entrada costa 30 dòlars i el museu obre cada dia de 10.30 a 17.30 h.