iTopography of TerrorKreuzberg
A través d'uns 300 objectes dividits en tres àmbits —propaganda, indicis quotidians i coneixement reconstruït—, la mostra planteja fins a quin punt la ciutadania alemanya del carrer coneixia l'Holocaust.
Comences davant d'un diari: la Münchner Illustrierte del 16 de juliol de 1933, amb un reportatge de dues pàgines titulat «La veritat sobre Dachau». Sota una fotografia de presoners amb pales, el peu de foto diu que els estan reeducant perquè esdevinguin membres útils de l'Estat nazi.
Al voltant de 300 objectes procedents de 95 arxius i col·leccions particulars s'exposen en tres àmbits: allò que el règim deia obertament, els indicis que la gent captava al carrer, a l'església, a la feina o al tren, i tres persones que van reunir aquells fragments fins a formar-ne una imatge. La mostra ocupa dues plantes, amb parets inclinades que tapen parcialment alguns objectes; les connexions les has de fer tu. A taz, Klaus Hillenbrand en va elogiar la manera de deixar parlar els fets; la seva objecció és que les fotografies de deportacions públiques hi tenen sorprenentment poc espai.
L'entrada és gratuïta, cada dia de 10.00 a 20.00, a la sala d'exposicions temporals. Tot el contingut és en alemany i anglès, i hi ha audioguies disponibles.
La vaixella de la família Ganz
Busca una sopera i un plat amb un estampat discret, d'una vaixella per a dotze persones que es va subhastar el 1941 i que la família del comprador va conservar fins al 2023.
El diari de guerra d'Anna Haag
És un dels 20 quaderns en què una dona de Stuttgart analitzava la propaganda i anotava crims; després els va amagar al seu celler del carbó per por que la denunciessin.
El fullet britànic trobat en un tren
Un exemplar de «Die andere Seite», llançat a milions d'exemplars sobre Alemanya i recollit per viatgers a prop de Düsseldorf; hi apareix l'advertiment que Thomas Mann va transmetre per la BBC sobre els crims comesos en nom dels alemanys.
La creu de capellà militar i el fullet de Walter Höchstädter
En assabentar-se dels assassinats, aquest capellà militar va fer imprimir a Annecy, el 1944, 1.000 exemplars d'un fullet que els condemnava i els va enviar als seus amics.
La ràdio Volksempfänger
El receptor popular, barat i fabricat per difondre la propaganda nazi, també podia captar emissores estrangeres; a partir de l'inici de la guerra, els jueus tenien prohibit posseir ràdios.