iGropius BauKreuzberg
La mostra individual institucional més gran fins avui dedicada a l'artista d'Alemanya Oriental Gabriele Stötzer: unes 150 obres de pintura, fotografia, art tèxtil, cinema en Super 8 i performance a l'entorn de la justícia, el gènere i la resistència.
En entrar, et trobes envoltat de pel·lícules en Super 8 projectades des de totes bandes, amb les bandes sonores que se superposen, de vegades de manera discordant. En una d’elles, del 1989, Stötzer és nua davant d’un mirall, pregunta «Hab' ich euch nicht blendend amüsiert?» 66 vegades i es pinta al cos línies vermelles com la sang que semblen un esquelet o els barrots d’una presó.
Unes 150 obres recorren cinc dècades: dibuixos, fotografies, llibres d’artista, tèxtils, cinema i performance. Stötzer va ser empresonada el 1976 per signar una petició, es va quedar a Erfurt quan els seus amics se’n van anar i hi va crear una xarxa clandestina de dones, la Künstlerinnengruppe Erfurt. Un text de sala recull els seus comptes: una pel·lícula en Super 8 costava el preu d’una salsitxa; una de color, el doble.
Berlin Art Link va qualificar les fotografies d’«indiscutiblement la part més fascinant de l’exposició». art-in-berlin advertia que no era una introducció amable, sinó la «maximale Konfrontation» amb una icona. Hi trobaràs pintura corporal i nuesa. Les entrades costen 15 €, 10 € amb tarifa reduïda, i el museu tanca els dimarts.
Hab' ich euch nicht blendend amüsiert? (1989)
Busca la pel·lícula en Super 8 en què Stötzer, nua davant d’un mirall, repeteix 66 vegades la pregunta del títol mentre es pinta línies vermelles al cos com si fossin barrots de presó.
Undine kommt (2025)
Figures tèxtils de dimensions més grans que la realitat, inspirades en mites, que es mostren juntes per primera vegada i prenen el nom del relat d’Ingeborg Bachmann sobre Undine, que gira l’esquena als homes.
Les estampacions del cos
Stötzer es va cobrir de pintura i es va prémer contra un mur revestit de paper, una vegada i una altra, fins que les empremtes es van repetir per tota la paret com una quadrícula.
Lippen mit Draht (1983)
Una sèrie fotogràfica de llavis amb un filferro que manté la boca tancada, obra d’una artista empresonada a la RDA per signar una petició.
Els llibres d’artista
Tretze objectes-llibre i llibres desplegables, fets entre el 1982 i el 1988, que combinen fotografies, dibuixos i text; Stötzer els va concebre per poder mostrar la seva obra i endur-se-la de pressa quan l’Estat dissolia les reunions.
Busques una visita tranquil·la i plàcida: les bandes sonores se superposen a l’entrada i un crític va qualificar l’exposició de «maximale Konfrontation».