iGropius BauKreuzberg
Al voltant de 130 obres sobre la migració laboral, l'exili, l'habitatge, el racisme i la solidaritat a Kreuzberg des de l'època dels «treballadors convidats» (Gastarbeiter), des de peces històriques que poques vegades s'exposen fins a noves creacions per encàrrec.
Abans que siguis ben bé a dins, et rep un infant. Kind (1980), de Vlassis Caniaris, duu un jersei de llana de quadres verds i grocs i uns texans acampanats. La seva bicicleta Bonanza té la roda davantera desinflada; el cap és una estructura de filferro enrotllat, i el molinet de joguina que sosté amb el braç estès ha deixat de girar.
Al voltant de 130 obres de més de 40 artistes ocupen onze sales temàtiques de la primera planta, dedicades, entre altres qüestions, a l’intercanvi de cartes, la política dels treballadors migrants i el carrer com a espai de joc. La majoria dels artistes van arribar a Berlín Oest als anys setanta i vuitanta; peces antigues que poques vegades s’exposen pengen al costat de noves creacions per encàrrec. El crític de Berlin Art Link va destacar que l’exposició qüestiona la idea que les vides de les persones migrants només es poden entendre a través de la feina i la discriminació: aquí pinten, fotografien i s’escriuen entre elles.
Convé saber què t’hi trobaràs: l’avís de contingut del museu inclou racisme, violència i suïcidi. Les entrades costen 15 €, o 10 € amb tarifa reduïda; el Gropius Bau tanca els dimarts.
Kind, de Vlassis Caniaris (1980)
A l’entrada, busca la figura de l’infant, amb un jersei de llana de quadres i uns texans acampanats, al costat d’una bicicleta Bonanza amb la roda desinflada i amb el cap fet de filferro enrotllat.
Hopscotch, de Vlassis Caniaris (1974)
Figures amb forma humana i sense cap, amb maletes, envolten una xarranca dibuixada amb guix a terra; a les caselles hi ha paraules com Ausländerpolizei.
Les treballadores i els treballadors de Siemens, de Monika Sieveking (1973)
Un retrat de grup de treballadors de fàbrica amb roba de feina i de cada dia, pintat després que Sieveking els veiés menjant al costat de les màquines perquè no hi havia cap sala de descans.
Les dues banquetes del parc, de Sarah Haffner
Una pintura de dues banquetes l’una al costat de l’altra: en una hi diu Nur für Arier; a l’altra, algú hi ha escrit Türken raus.
Analphabeten in zwei Sprachen (1975)
El film de Mehrangis Montazami-Dabui, sobre els fills dels treballadors convidats, que no dominen ni el turc ni l’alemany, es projecta en un monitor de tub voluminós, davant de les fotografies que Esther Friedman va fer als carrers de Kreuzberg a finals dels anys setanta.
Busques una tarda lleugera: l’avís de contingut del museu inclou racisme, violència i suïcidi.