iCapitoline Museums · Campidoglio
Una exposició de llarga durada al Palazzo Clementino que reuneix més de 660 marbres policroms d'època imperial procedents de la col·lecció Santarelli, un recorregut per la història de Roma a través de la pedra de color.
El 1971, l’erudit Raniero Gnoli va escriure que, si passegeu pel Palatí després de la pluja, veureu petites escates de marbre de colors al fang. Cap no és de Roma. La ciutat és construïda amb tova, travertí i peperí, i cada pedra verda, porpra o vermella s’hi va dur des de les províncies.
A la primera sala, 82 fragments de la Fundació Santarelli s’exposen en reixetes metàl·liques. Sou a Roma, i cada paret assenyala un punt cardinal: les parets sud i est són molt més plenes que les del nord i l’oest, perquè la majoria dels marbres de colors provenien de les actuals Grècia, Egipte i Turquia. La segona sala és didàctica: hi ha dos mobles de mostres de principis del segle XIX amb 422 exemplars, les 288 tessel·les pròpies dels Musei Capitolini, eines d’un marbrista i un documental que es projecta en bucle.
Són dues sales del Palazzo Clementino, al costat de la col·lecció de monedes. L’entrada va inclosa amb la dels Musei Capitolini, que costa 16,50 € fins a l’1 de novembre; és gratuïta per als residents a Roma amb document d’identitat i per als titulars de la targeta MIC. Oficialment, és una exposició temporal. Tanca l’abril de 2032.
La Nike amb el cap de Dionís
Tronc del segle II d’una Nike en pòrfir vermell egipci, amb un cap de Dionís de marbre blanc. Li van afegir els braços als segles XVI o XVII i es va col·locar sobre bases de giallo antico, alabastre i africano, amb peus d’animals de bronze.
Les quatre parets dels punts cardinals
Fragments de columnes, piques i paviments s’exposen en reixetes metàl·liques, com en els calaixos d’exemplars d’un geòleg. Cada paret mira cap a la direcció d’on provenen les pedres que s’hi mostren.
Els mobles de mostres Santarelli
Dos vitrines lacades i daurades de finals del segle XVIII contenen 422 mostres de marbre reunides a Roma a principis del segle XIX.
El mostrari dels Musei Capitolini
El conjunt d’Enrico Guj, format per 288 tessel·les de la mateixa mida; 160 s’exposen en dues vitrines. Es va començar a reunir a la segona meitat del segle XIX.
Les eines dels marbristes
Pics, maces, cisells i un trepant de corda del taller Fiorentini: les eines que ressonaven als patis de marbre de Roma fins al segle XX.
Si busqueu estàtues: l’única escultura és un bust compost; la resta són fragments de pedra i mostres.