iCentre Pompidou · Beaubourg
Una trentena d'artistes, de Kupka a Jumana Manna, procedents de les col·leccions del Centre Pompidou, omplen la nau del Panteó amb vides discretes, íntimes i anònimes, un contrapunt als grans homes del monument. Entrada gratuïta, dins el programa Constellation.
Set rostres d’infants extrets de fotografies escolars antigues s’ordenen com un altar sobre paper d’embolicar regals de Nadal, amb set bombetes enceses al damunt. Christian Boltanski ho va concebre com un monument als desapareguts. Aquí s’exposa al Panteó, sota el lema «Aux grands hommes, la patrie reconnaissante».
Una trentena d’artistes de la col·lecció del Pompidou, de Kupka a Jumana Manna, ocupen cadascun un mòdul pàl·lid a la nau, sense cap recorregut establert. S’hi passeja entre les obres, que dialoguen amb l’edifici: els joves motoristes de Filadèlfia de Mohamed Bourouissa s’encaren als genets del monument de la Convenció Nacional de Sicard. Victor Hugo és enterrat a sota; aquí dalt, una família seu al voltant d’una tarta de llimona que no ha sortit bé.
Sortiraparis recomana prendre-s’ho amb calma, idealment a última hora de la tarda, quan la llum s’endinsa a la nau. Hi trobareu sobretot vídeos, fotografies i instal·lacions, més que no pas pintures; el panorama des de la cúpula està tancat per obres. Les entrades costen 16 € (13 € reduïda). Obert cada dia de 10 a 18 h (els dilluns, a partir de les 12 h), amb visites guiades els diumenges a les 11 i a les 14 h.
Monument, de Christian Boltanski (1986)
Busca-hi set rostres d’infants extrets de fotografies escolars, disposats com un altar sobre paper d’embolicar regals de Nadal, amb set bombetes elèctriques enceses al damunt.
Bicep, de Jumana Manna (2015)
Un múscul gegant de guix jeu sobre una bastida amb rodes recuperada, sense pedestal: enorme vist de fora, buit i fràgil per dins.
Veni Vidi Vici, de Marwan Rechmaoui (2013)
992 blocs de marbre blanc sense inscripcions, que pesen uns 800 kg en total, evoquen un pas del Líban on conqueridors, dels faraons a Napoleó, hi van gravar els seus noms. Aquests blocs s’han deixat sense gravar perquè ho faci qui vingui després.
Les cartes perdudes d’Adrianna Wallis
Caixes de cartes d’amor, notícies familiars i confessions impossibles de lliurar que La Poste li ha enviat —una capsa cada tres mesos des del 2017— en lloc de destruir-les per fer-ne pasta de paper.
La tarte au citron, de Joël Bartoloméo (1993)
Amb la càmera fixa a la taula, l’artista filma la seva parella Lili i els seus dos fills reunits al voltant d’una tarta de llimona que no ha sortit bé.
Busques pintura: la majoria dels trenta artistes presenten vídeos, fotografies o instal·lacions.