La Bataille des couleurs

Setmanes després d’aprovar el disseny, el gabinet de Georges Pompidou va enviar una nota al seu ministre de Cultura: la maqueta era blanca i ell volia que hi intervinguessin coloristes de renom. L’original es pot veure en aquesta exposició. La seva pròpia proposta, inspirada en les litografies de Braque, era marró clar i blau. En una ciutat de zinc gris i pedra beix, el president es va decantar pel marró.

La visita comença amb la batalla, del 1971 al 1977, a través de dibuixos, fotografies, documents inèdits i una biblioteca de materials. Vasarely volia un marc daurat i blau; després de la primera paleta pop dels arquitectes, es van presentar i descartar setze propostes. Piano i Rogers hi van respondre amb un codi (blau per a l’aire, verd per a l’aigua, groc per a l’electricitat i vermell per al moviment de persones i mercaderies), que, segons diu ara Piano, van inventar per protegir els seus colors pop. A la segona sala, el codi s’estén a taules, làmpades, galledes i la cadira de filferro d’acer de Michel Cadestin.

És una exposició d’arxiu sobre un edifici, sense pintures. L’entrada és gratuïta, subjecta a l’aforament, d’11 a 19 h; tancat els dimarts. A 50 rue Rambuteau, fins al 24 de desembre.