La història de les llàgrimes (The History of Tears)

En entrar al cilindre de formigó de Tadao Ando, et trobes de ple amb George Orwell. Una frase de 1984 —«Si vols fer-te una idea del futur, imagina una bota que trepitja una cara humana per sempre»— recorre el terra en unes dimensions que impedeixen llegir-la des de dins la sala. Segons Designboom, es pot llegir des dels pisos superiors.

Dues el·lipses blanques ressegueixen la paret corba: una, en francès, sota un TOI vermell; l’altra, en anglès, sota un YOU vermell que acaba amb «acosta’t». Al seu voltant, el text s’amplia fins que les lletres es desfan en punts de trama. L’obra de Kruger de dos vídeos, Power, Pleasure, Desire, Disgust, que no s’exhibia des del 1996, encadena cares. Al Passage, les 24 vitrines són ara caixes de llum amb les consignes de l’artista.

W Magazine diu que l’encaix amb l’antiga sala de contractació dona a l’exposició «la sensació d’un cànon automàtic». L’entrada de 15 € (10 € per a les persones de 18 a 26 anys) també inclou Remember Me. Els divendres el museu obre fins a les 21 h i els dimarts tanca.