The Met Cloisters · Fort Tryon Park, Washington Heights, Upper Manhattan
Aquesta exposició ja ha acabat.
Situada a les galeries medievals de The Met Cloisters, aquesta exposició reuneix més de 50 obres d'Europa i de les antigues Amèriques (del 500 al 1500 dC) que exploren el mite, les criatures híbrides i la imaginació.
Web del museuA prop de l’entrada hi ha un home de ceràmica de set peus d’alçada, amb les urpes, les orelles i la boca d’un ratpenat: Tzinacantecuhtli, el «senyor ratpenat» zapoteca, prestat pel Museo del Templo Mayor de Ciutat de Mèxic i que no s’havia exposat mai abans a Nova York. Mario Naves, en la seva crítica per al New York Sun, el va qualificar de «prou motiu per fer el viatge fins a l’Upper Manhattan». En el seu primer viatge a Nova York, va anar més amunt que molts habitants de Brooklyn no arriben mai.
Al seu voltant hi ha una cinquantena més d’híbrids, creats entre els anys 500 i 1500 dC a banda i banda de l’Atlàntic. És la primera vegada que s’hi exposa art de les antigues Amèriques als Cloisters. El recorregut va des de frescos espanyols amb dracs i lleons fins a penjolls d’or amb forma de cocodril de Panamà i Colòmbia, passant per les galeries 001, 010 i 016.
La pega, segons Naves, és que la major part de l’art americà es troba en una Glass Gallery «escales avall per l’escala del darrere», i que el conjunt és «més un aperitiu que no pas un àpat complet». L’entrada és gratuïta amb l’entrada al museu. L’exposició tanca el 18 d’octubre; els Cloisters tanquen els dimecres.
Tzinacantecuhtli, el senyor ratpenat
Busca la figura de ceràmica de set peus d’alçada a prop de l’entrada: un home corpulent amb joies, campanetes i un tapall, amb tres urpes, cara de ratpenat i el braç dret absent.
El drac d’Arlanza
Un fresc monumental del monestir espanyol de San Pedro de Arlanza situa un drac ferotge al centre de l’escena, a la primera galeria.
El penjoll d’or tairona
Una petita figura d’or del nord de Colòmbia apareix amb les mans als malucs, cap de cocodril i un tocat enorme; es va fer per exhibir el poder de qui la duia.
Quetzalcoatl crea una persona
En un penjoll de conquilla tallada, la serp emplomallada té un tors humà, amb les mans i les cames que li emergeixen del cos mentre crea una persona.
La fíbula llombarda reversible
Gira el cap: si es col·loca d’una manera, aquesta fíbula d’arc representa una figura humana; capgirada, es converteix en una bèstia de quatre potes.
Faries el trajecte fins a l’Upper Manhattan només per veure aquesta exposició: Naves la va qualificar de tastet, més que no pas d’àpat complet.