Teresa Margolles

Pots entrar en una sala i tornar-ne a sortir sense adonar-te de res. Dos humidificadors humitegen l’aire amb aigua recollida en indrets de Nova York on hi ha hagut episodis de violència, i Alex Santana, de Hyperallergic, assenyala que la sala podria passar per una zona de manteniment del museu.

Margolles es va formar com a patòloga forense, i aquesta és la seva primera exposició museística de gran format als Estats Units: tres dècades d’escultura, fotografia i vídeo a les galeries de la tercera planta de PS1, a més d’una nova obra encarregada per a l’ocasió. La peça central, La promesa, és una barrera feta amb runa d’una casa que una família va abandonar a Ciudad Juárez. Un vídeo de 296 minuts mostra voluntaris netejant a fons escenaris de tiroteigs arreu de Dallas; a la pantalla apareixen el nom i l’adreça de cada víctima.

Santana descriu el seu enfocament com a «implacable», i els temes que travessen l’exposició són la violència a la frontera, les desaparicions i els feminicidis. L’entrada és gratuïta, i La promesa s’activa cada dia a les 15 h. Una obra complementària, Aproximación al lugar de los hechos, deixa degotar aigua sobre plaques d’acer escalfades a la Gallery 212 del MoMA, a Manhattan.