iPalacio de VelázquezRetiro
Una retrospectiva de més de 200 obres de Fernando Sánchez Castillo que desmunta monuments i símbols de poder a partir de la llegenda d'una perla reial perduda.
El iot de Franco, l’Azor, hi és, aixafat en grans blocs metàl·lics que s’amunteguen contra les parets. Fernando Sánchez Castillo el va compactar i va batejar el resultat Síndrome de Guernica; bona part de l’exposició segueix el mateix principi: agafar un símbol de poder i convertir-lo en una cosa precària, absurda o incompleta.
Prop de 200 peces omplen el pavelló del Retiro, restaurat i construït el 1883: aquarel·les, bronzes, vídeos i obres encara en procés. Passeges entre una multitud de persones que es van negar a obeir ordres, des d’un Tank Man de bronze de la mida del David de Miquel Àngel fins a Lorca captat en ple salt. També hi ha maquetes de cartró concebudes per protegir dels bombardejos de la Guerra Civil els monuments de Madrid, inclosa la Cibeles. L’objecte més madrileny de l’edifici és una pintura d’una esquerda al carrer Claudio Coello que es torna a obrir cada vegada que l’Ajuntament la tapa.
L’artista ha traslladat el seu estudi al palau i hi treballa a la vista del públic: l’exposició continua prenent forma mentre la visites. L’entrada és gratuïta.
El iot de Franco, l’Azor, reduït a blocs de metall. Un Tank Man de bronze de la mida del David de Miquel Àngel. Prop de 200 obres de Fernando Sánchez Castillo desmunten monuments i símbols del poder.
Síndrome de Guernica
Busca el iot de Franco, l’Azor, compactat en grans blocs metàl·lics que pressionen contra les parets de la sala.
Tank Man de bronze
El manifestant de Tiananmen de 1989, fos exactament a la mateixa mida que el David de Miquel Àngel, encapçala una galeria de figures de bronze i impreses en 3D que representen la resistència.
August Landmesser de fusta
La seqüència de persones que van resistir, entre elles les Madres de Plaza de Mayo i un Lorca saltant, culmina amb una gran figura de fusta de l’obrer alemany que es va negar a fer la salutació nazi.
El llindar del prostíbul de La Rambla
Lloses de marbre de l’entrada d’un antic prostíbul de Barcelona, marcades pels talons de les dones que hi treballaven; l’artista les considera l’escultura més important de la ciutat.
Grieta (2015)
Una gran pintura sobre cotó d’una esquerda al carrer madrileny Claudio Coello, que es torna a obrir per moltes vegades que l’Ajuntament la tapi.