Bateas lacades de Nova Espanya: una cruïlla cultural (New Spain Lacquered Bateas: A Cultural Crossroads)

En una peça de ceràmica d’aquesta exposició, un angelet fa el que qualsevol madrileny interpretaria com una botifarra. En aquella època, el gest era protector i servia per allunyar els mals. Potser és l’única botifarra de Madrid que es pot considerar una benedicció.

La resta és laca. Les bateas són grans safates tallades d’una sola peça de fusta i lacades per artesans indígenes de Nova Espanya, sobretot durant els segles XVII i XVIII. Formaven part dels dots de les dones i presidien els salons al costat de la plata de la família. El museu en té 15 —el conjunt més important del món— i les treu del magatzem juntament amb peces cedides pel monestir de las Descalzas Reales, la Real Academia de la Historia i la Complutense. El recorregut passa d’un taller a l’altre, d’Uruapan i Peribán fins a Yucatán. De totes les safates que veureu, només una porta un símbol cristià.

L’entrada és gratuïta. L’exposició és a la sala d’exposicions temporals, amb aforament limitat, i tanca el 18 d’octubre.