iMuseo de AméricaCiudad Universitaria, Moncloa
Un projecte fotogràfic sobre les arrels colonials de la discriminació envers les dones trans indígenes a les Amèriques, prorrogat fins al 22 de novembre gràcies al gran interès del públic.
Abans de conèixer ningú de les fotografies, et trobes amb quatre paraules: muxe, del poble zapoteca; empupillan, del poble maputxe; nadleeh, del poble navajo; wigudun, del poble guna. Cadascuna designa una identitat de gènere que aquests pobles reconeixien abans de la colonització, i els textos de sala sostenen que la conquesta i l’evangelització les van esborrar.
Els retrats d’Antonio López Díaz, exposats al costat dels testimonis de les dones, mostren què ha deixat aquest llegat a les dones trans indígenes de les Amèriques d’avui: l’expulsió de les seves famílies, una vida precària i la solidaritat que construeixen entre elles. López Díaz explica que cada retrat va néixer de converses, de temps compartit i de confiança; en declaracions a Europa Press, va dir que la resiliència és el que defineix l’exposició.
L’exposició ocupa la sala La Tapada, al primer pis, i s’hi accedeix amb l’entrada de 3 € a la col·lecció permanent, gratuïta els diumenges i els dijous a partir de les 14.00. La comissària i els mediadors del museu condueixen visites guiades. La interpretació del paper colonial d’Espanya ha estat objecte d’atacs d’El Debate i Libertad Digital, i l’exposició s’ha prorrogat fins al 22 de novembre.
Les fotografies d'Antonio López ressegueixen les arrels colonials de la discriminació contra les dones trans indígenes de les Amèriques. Gratuït.
Has vingut a veure l’or precolombí: aquesta exposició ocupa una sala i presenta retrats i testimonis contemporanis.