iMuseo Arqueológico NacionalRecoletos
Aquesta exposició ja ha acabat.
Tècniques d'anàlisi científica, des de la metal·lúrgia fins a la tecnologia de la imatge, revelen com l'equip de conservació del MAN estudia i preserva els materials arqueològics, en un projecte desenvolupat conjuntament amb el centre nacional d'investigacions metal·lúrgiques del CSIC.
Web del museuSota els raigs X, una àmfora panatenaica amb una Atena armada resulta estar feta, en gran part, amb peces d’altres vasos. Només en són originals el coll, les nanses i una part del cos; Raffaele Gargiulo va completar la resta amb fragments d’altres recipients abans de 1825. A Espanya ja hi havia restauradors creatius molt abans de l’Ecce Homo de Borja.
Els més de 260 objectes provenen tots de la col·lecció del MAN i s’agrupen en sis àmbits, cadascun dedicat a una pregunta de recerca, des de la datació per carboni 14 fins a l’ADN i la conservació. El recorregut comença amb un cistell, unes sandàlies i càpsules de rosella de la Cueva de los Murciélagos, a Granada: les sandàlies s’han datat per radiocarboni cap al 4200 aC. Més endavant s’arriba a safirs visigòtics que s’han pogut rastrejar fins a Ceilan. Les dues sales finals examinen cadascuna un cas concret: l’escultura de Santo Toribio del segle XVII i el taüt del sacerdot Pairusejer.
L’exposició tracta tant de com els arqueòlegs arriben a saber el que saben com del que han descobert. L’entrada és gratuïta; és a la planta -1 i el període d’exhibició s’ha ampliat fins al 25 d’octubre. Del 20 al 23 d’octubre, a les 11.00, s’hi fan visites guiades gratuïtes, amb 25 places, que es poden reservar amb una setmana d’antelació.
L’àmfora d’Atena, feta de retalls
Fixa’t en l’Atena armada d’aquesta àmfora panatenaica: les radiografies van revelar que només són originals el coll, les nanses i una part del cos; la resta es va reconstruir amb peces d’altres vasos abans de 1825.
Cistell i sandàlies de la Cueva de los Murciélagos
Un cistell, unes sandàlies i càpsules de rosella d’una cova d’Albuñol, a Granada; les sandàlies s’han datat cap al 4200 aC.
Les joies de Guarrazar
Esmeralda, safir i ametista del tresor votiu visigòtic; els safirs s’han rastrejat fins a Ceilan, l’actual Sri Lanka.
El taüt de Pairusejer
El taüt d’un sacerdot egipci procedent de Deir el-Bahari, a Luxor, pintat amb blau i verd egipcis i reutilitzat a l’antiguitat; el nom del primer propietari va ser substituït per un de posterior.
L’espasa d’Almeria
Una espasa de l’edat del bronze final trobada a Almeria, feta amb metall que l’anàlisi dels isòtops de plom ha situat a la Gran Bretanya.
Busques un període o una cultura concrets: l’exposició s’organitza per tècniques científiques i abasta totes les èpoques.