
Centro de Cultura Contemporánea Conde DuqueUniversidad
Instal·lació de so, imatge i escultura de Juan López a la Sala de Bóvedas, que llegeix les marques i els rastres de la ciutat com un llenguatge.
Un sensor làser llegeix les irregularitats de les voltes de maó de la Sala de Bóvedas de Conde Duque, i cada sortint que detecta modifica el so que sona a la sala. Juan López, artista càntabre establert a Madrid, tracta les ratllades de l’asfalt i les esquerdes de les parets com una mena de llenguatge; aquí, les voltes de l’edifici parlen per si mateixes.
Passeges sota unes voltes que normalment només travessaries de camí cap a un altre lloc. López n’ha reproduït les superfícies amb resina i n’ha estirat la pell fins a dibuixar l’esbós d’un túnel. A través seu sonen peces de Carlos Amorales, Anna Dot i Marc Vives, transformades per les lectures del làser. Als accessos del túnel, uns monitors mostren material documental sobre obres de Rachel Whiteread, Mirtha Dermisache i Michael Heizer, artistes que López cita com a referents.
És una única instal·lació en una sala voltada, i l’entrada és gratuïta. Les sales d’exposició tanquen de 14.00 a 17.30, de dimarts a dissabte; ves-hi al matí o al vespre.
El túnel de resina
Reproduccions de les superfícies de les voltes de maó, estirades fins a formar una pell escultòrica que esbossa un túnel i omple els espais entre les voltes.
Les voltes llegides amb làser
Un sensor làser escaneja les parets corbes, i cada sortint que detecta modula les peces sonores d’Amorales, Dot i Vives.
Els monitors a les boques del túnel
A les obertures, unes pantalles mostren accions de López en material documental sobre obres de Rachel Whiteread, Mirtha Dermisache i Michael Heizer.