Obres de pas: Cerralbo i les dones que van protegir el patrimoni cultural (Works in Passing: Cerralbo and the Women Who Protected Cultural Heritage)

Pardo Bazán no tenia gaire estima per aquest quadre. «Els meus retrats no han tingut gaire sort», va escriure; entre els que no havien agradat a ningú, esmentava el de Wertheimer. Els va penjar tots junts a la biblioteca de la planta baixa de Meirás. Ell havia signat aquest retrat a París el 1887, a baix a la dreta, en francès: un record per a la seva «bona amiga Emilia».

És un préstec puntual de la casa-museu de l’escriptora a A Coruña, la quarta entrega d’una sèrie que porta al Cerralbo obres d’altres institucions. La trobareu al vestíbul d’estiu, en una casa on, segons informava la premsa madrilenya, assistia als balls del marquès; i a la biblioteca, amb els estudiosos. El full de sala explica el vincle: va defensar l’autenticitat de les pintures rupestres d’Altamira i va escriure una novel·la ambientada a la prehistòria, publicada el 1912. És un préstec insòlit: la mateixa retratada hi hauria votat en contra.

Veniu a veure un retrat i a llegir un full de sala extens; després, recorreu la resta del palau. L’entrada general inclou la visita (3 €, reduïda 1,50 €, gratuïta els diumenges).