iBritish Museum · Bloomsbury
La primera exposició dedicada a les xilografies del Renaixement italià, des de les primeres estampes devocionals fins als dissenys en clarobscur de Ticià i Parmigianino, a les sales 90 i 90a.
A la sala petita hi ha un diable d’una baralla de tarot bolonyesa del segle XVI. Al dors d’una carta d’una altra baralla hi apareix un home d’esquena i la frase «qui perd es grata el cul».
Cartes com aquestes es feien servir fins que es feien malbé, i per això se n’han conservat tan poques. El museu presenta l’exposició com la primera dedicada mai a les xilografies del Renaixement italià: totes provenen de la seva pròpia col·lecció i moltes no s’havien exposat mai. La sala principal recorre les regions —Venècia, Roma, la Toscana i l’Emília—, des d’estampes devocionals acolorides a mà fins a dissenys de Ticià i les xilografies en clarobscur de dos tons que Parmigianino va fer a Bolonya. La sala petita mostra usos quotidians: ventalls de paper, dorsos de cartes, paper pintat i grans al·legories de la Fortuna pensades per penjar a les parets.
És una exposició de gabinet d’estampes, amb fulls petits i textos llargs sobre els gravadors, les matrius i els privilegis d’impressió. Encara no se n’han publicat ressenyes. L’entrada és gratuïta; es pot visitar a les sales 90 i 90a, i el text complet de les cartel·les és disponible en línia en una guia de lletra gran.
La batalla de Zonchio
L’única estampa coneguda d’aquesta batalla naval del 1499, que Venècia va perdre contra els otomans. Està acolorida amb plantilles en vermell, verd i groc, i al centre hi ha l’almirall otomà, identificat amb el nom «CHMALI».
La matriu de Dürer al costat de l’estampa
Adam i Eva amb la serp penja al costat de la matriu xilogràfica original del 1510 amb què es va estampar; així es pot comparar la fusta gravada amb la seva imatge invertida sobre paper.
La vista a vol d’ocell de Venècia, de De' Barbari
Sis fulls units del 1500 mostren la ciutat des de dalt, amb el pont de Rialto encara construït de fusta.
Sant Jeroni, de Ticià
Un sant en una postura recargolada, en gris marronós i negre, que Ugo da Carpi potser va fer servir com a prova quan va afirmar que havia inventat la xilografia en clarobscur, una tècnica que en realitat era una invenció alemanya.
Ratolins i gossos assetgen el castell dels gats
Els gats defensen la seva fortalesa dels ratolins, que s’han aliat amb els gossos; és l’estampa italiana més antiga coneguda sobre aquest tema.
Busques pintures: aquí tot són estampes sobre paper o matrius xilogràfiques.