Korea

Cap al final hi pengen dues pintures petites de Lee Jung-seop, a qui la guerra de Corea va separar de la família. En una, se’l veu navegant cap a casa, on l’esperen la dona i els fills. L’altra, esgarrapada al paper d’alumini d’un paquet de cigarretes, mostra presoners encadenats.

L’exposició ocupa la galeria circular damunt de la Reading Room. Una filera de vitrines molt il·luminades recorre el temps, des de sonalls de l’edat del ferro fins a l’actualitat; al costat, sales més fosques acullen sutres budistes, celadons i altres àmbits per aprofundir-hi, amb una banda sonora de cant d’ocells, vent i una campana de temple. Gairebé tot prové de la col·lecció del difunt president de Samsung, Lee Kun-hee, avui als museus nacionals de Korea.

Els crítics discrepen sobre el final. Segons The Standard, les sales modernes acaben l’exposició en un punt àlgid. The Guardian va trobar que el salt al segle XX trencava l’encanteri, i The Telegraph va qualificar el conjunt de «complidor». Tots tres van elogiar les peces més antigues. Després, agafa el tren fins a New Malden, el barri coreà de Londres, i posa punt final a dos mil anys amb un bibimbap.