iKulturforumTiergarten
Ressegueix la paraula «bizarre» des del Renaixement fins a les imatges del segle XXI, amb obres de la Kunstbibliothek, la Gemäldegalerie i el Kupferstichkabinett.
Avançament: escrit abans de la inauguració
El primer «bizarro» de la literatura és un noble florentí a l’Infern de Dante, que s’esgarrapa en un rampell de ràbia a l’infern. Set segles després, la mateixa paraula és el nom del segell discogràfic de Frank Zappa, fundat el 1968, i del bessó invertit de Superman, Bizarro. La Kunstbibliothek afirma que aquesta és la primera exposició que explica tota la història que hi ha entremig.
S’hi entra amb Dante i se’n surt amb Superman, travessant vuit àmbits: Furor, Dream, Capriccio, Grotesques, Wonder, Chimeras, Laughter i Bizarro World. El nucli de l’exposició són dibuixos, gravats i llibres de la Kunstbibliothek, molts dels quals gairebé no s’han exposat mai o no s’havien exposat mai, juntament amb pintures cedides per la Gemäldegalerie, l’Alte Nationalgalerie i el Kupferstichkabinett. També s’hi explica la competició barroca per semblar més original que tothom, tres segles abans que ningú s’arreglés per fer cua a la porta del Berghain.
L’entrada s’inclou en el bitllet del Kulturforum: 22 euros (11 euros amb tarifa reduïda) per a totes les exposicions de l’edifici, de dimarts a diumenge, de 10.00 a 18.00. El comissari Moritz Wullen fa visites guiades en alemany alguns matins de cap de setmana, a les 11.00, per 6 euros.
Comença amb el primer «bizarro», en una edició de 1487 de l’Infern de Dante, i acaba amb el Bizarro de Superman. Entremig hi trobem Bosch, Venus, Mart i Amor, de Piero di Cosimo, i l’Home Cargol de Claude Gillot.
El primer «bizarro» de Dante
Una edició de Dante impresa a Brescia el 1487, amb el comentari de Cristoforo Landino, al vuitè cant de l’Infern, on apareix la paraula per primera vegada.
El plafó de doble cara de Bosch
A una cara hi ha sant Joan a Patmos; al revers, un globus pintat amb escenes de la Passió de Crist, datat entre 1495 i 1500.
Venus, Mart i Amor, de Piero di Cosimo
Pintura a l’oli sobre fusta, de cap al 1505, obra del pintor que Vasari va qualificar de «bizarro, e fantastico»; aquesta frase, extreta de les Vides de Vasari, de 1568, també forma part de l’exposició.
L’home cargol de Claude Gillot
Disseny de començament del segle XVIII per a una disfressa de quimera: un home convertit en cargol, dibuixat amb guix, sanguina i llapis.
Bizzarie di varie figure, de Bracelli
Sèrie de capricci de 1624, exposada en l’edició parisenca de 1963 de Tristan Tzara, el dadaista que va proclamar Bracelli profeta de l’art modern.
iNeue Nationalgalerie
iNeue Nationalgalerie
iNeue Nationalgalerie