Picasso i l’arquitectura (Picasso and architecture)

Avançament: escrit abans de la inauguració

Picasso no va arribar a construir res, però el 1962 va dibuixar els frisos per al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, que Carl Nesjar va gravar a l’edifici amb la tècnica de l’esgrafiat. Una fotografia de Lucien Clergue dels frisos, feta el 16 d’octubre de 1968, és la imatge principal de l’exposició.

La tesi és que el cubisme va donar als arquitectes un repertori d’eines —el collage, la fragmentació, la superposició i la transparència— i que Le Corbusier se’n va servir més que ningú. El recorregut passa per sis seccions, des de «The Architect» i «Urban Visions» fins a «Cages of Space» i una última dedicada a Picasso i Le Corbusier. Els frisos i el Guernica, pintat per al pavelló d’Espanya a l’Exposició de París de 1937, serveixen d’estudi de cas; el museu no diu que el llenç surti de Madrid. Els frisos encara són a la plaça Nova, davant de la catedral: és l’únic Picasso de la ciutat que es pot veure a les dues de la matinada sense entrada.

L’exposició obre el 20 de novembre, en el marc de l’any de Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura. L’entrada és gratuïta per als menors de 18 anys; els dijous, de 16 a 19 h, també és gratuïta amb reserva, disponible quatre dies abans.