A la primera sala llegeixes totes les cartel·les. A la quarta, només els títols. A la novena passes de llarg d'un quadre que havies travessat mitja ciutat per veure, i penses sobretot en on deu ser la cafeteria. Aquesta baixada té nom: fatiga de museu. L'has notada, i també gairebé tothom que ha passat mai una tarda en un museu gran.
És una reacció previsible davant d'un edifici ple de coses que et demanen atenció totes alhora, i no té res de vergonyós. La bona notícia és que la pots tenir en compte quan planifiques, i que les solucions són petites. Aquí en tens set, ordenades segons quan ajuden: abans d'anar-hi, mentre ets a dins i quan ja n'has sortit.
D'on ve la fatiga de museu
El terme té més d'un segle. El 1916, Benjamin Ives Gilman, aleshores secretari del Museum of Fine Arts de Boston, va publicar un article titulat «Museum Fatigue» (fatiga de museu) a The Scientific Monthly. Va fotografiar un home que recorria les vitrines del museu i va mostrar quant havia d'ajupir-se, posar-se de cuclelles i estirar el coll per veure peces col·locades massa avall o massa amunt. La seva tesi era que el disseny físic de les sales esgotava els visitants abans que el contingut.
Investigadors posteriors van ampliar la idea. John Falk i Lynn Dierking, que fa dècades que estudien els visitants de museus, descriuen un patró típic: una estona de mirada atenta i detinguda que dura aproximadament els primers 30 a 45 minuts, seguida d'una fase de «passeig de reconeixement» (cruising), en què la gent escaneja les sales i s'atura molt menys. El psicòleg Stephen Bitgood, en una revisió de la recerca del 2009, va sostenir que la paraula «fatiga» agrupa diverses coses diferents. Una part són peus adolorits. Una altra és la saturació, el punt en què la desena vitrina de monedes romanes simplement ja no et diu res.
Ajuda saber com es nota des de dins, perquè gairebé mai no es presenta com a cansament. Comences a llegir només els títols de les cartel·les. Mires el mòbil entre sala i sala. Et fixes més en la gent que en la col·lecció, i les petites coses t'irriten: la persona plantada davant de la vitrina, la sala on fa massa calor. Acceleres el pas. El museu és el mateix que fa una hora. La teva atenció es va esgotar fa estona i tu has continuat igualment.
D'aquí en surten dues conclusions pràctiques. L'atenció en un museu és un pressupost, i el comences a gastar a la porta. I el descans el recarrega, però només si fa servir una part de tu diferent de la que s'ha cansat.
Abans de la visita: gasta menys, i a propòsit
1. Tria tres obres imprescindibles i menys sales
Molta gent planifica la visita a un museu per l'horari: «tenim de deu a una». L'atenció és una unitat millor. Si tens uns 40 minuts de mirada realment bona, decideix per endavant on els invertiràs.
La nit abans, obre el web del museu i tria tres obres que et sabria greu perdre't. Busca-les al plànol. Després tria les sales del voltant i accepta que la resta de l'edifici és per a una altra visita. Si el museu ofereix un recorregut per les obres destacades, ja ho fa per tu.
Sembla que renunciïs a alguna cosa. Però una visita en què has vist de debò tres obres i has voltat per unes quantes sales properes guanya a una en què has passat per davant de quatre-centes peces i només recordes la botiga. En parlem més a fons a com planificar una visita al museu amb audioguia.
2. Menja abans i inclou la pausa al pla
La gana i la fatiga de museu es noten gairebé igual per dins: inquietud, impaciència, irritació fàcil amb la gent. Menja abans d'entrar, o fixa la cafeteria com a parada obligada més o menys al cap d'una hora de visita.
El moment també compta. Ves-hi quan estiguis fresc, que per a la majoria vol dir al matí, i quan el museu estigui tranquil, que a la majoria de museus vol dir entre setmana. Les aglomeracions cansen per si mateixes: cada cop que esperes que s'obri un forat davant d'un quadre o esquives un grup, gastes una mica de la mateixa atenció que venies a dedicar a l'art.
El mateix passa amb les sabates i les bosses. Les fotografies de Gilman parlaven del cos, i portar un abric pesant al braç durant dues hores és un impost de fatiga que et pots estalviar. Fes servir el guarda-roba. Porta les sabates amb què caminaries tota una ciutat.
Durant la visita: descansa abans de necessitar-ho
3. Seu abans que els peus t'ho demanin
Els bancs de les sales hi són per alguna cosa. La majoria de visitants només els fan servir quan ja estan esgotats, i llavors és massa tard. Seu cada 30 o 40 minuts, si pot ser davant d'alguna cosa que t'agradi, i regala't cinc minuts de mirar sense llegir res.
La cafeteria compta com a pausa, i sovint és la millor de tot l'edifici. Un cafè i vint minuts sense estar dret cap a l'hora de visita et poden donar una segona hora bona. Molts museus també tenen un pati, un jardí o una finestra amb vistes a la ciutat. Rachel i Stephen Kaplan, els psicòlegs que van formular la teoria de la restauració de l'atenció (attention restoration theory), anomenaven «fascinació suau» (soft fascination) l'atenció fàcil i poc exigent que dediquem a coses com els arbres o l'aigua en moviment. Deu minuts d'això són un descans de veritat per al tipus d'atenció que gasta una sala de museu.
4. Deixa que una guia llegeixi per tu
Una part sorprenent de la fatiga de museu és llegir. Les cartel·les són curtes, però n'hi ha centenars, i cadascuna et demana passar de mirar a llegir i tornar a mirar. Els ulls fan doble feina tota la tarda.
Una audioguia et treu aquesta càrrega. Mantens la mirada en l'obra i algú altre llegeix per tu, a cau d'orella. Les millors guies també fan de filtre: et diuen quines poques coses d'una sala val la pena aturar-se a mirar, i així deixes de prendre decisions quaranta cops per hora. Hem analitzat per què això importa a com reduir la càrrega cognitiva a les audioguies de museu.
El truc és fer-la servir amb mesura. Escolta les parades que t'interessen, salta't la resta i treu-te els auriculars durant una o dues sales quan només et vingui de gust mirar. Els nostres consells per treure el màxim profit d'una audioguia de museu en parlen més a fons. La guia hi és per orientar-te cap a l'art. Els teus ulls han d'estar a les parets.
5. Canvia de sentit
Si fa una hora que llegeixes cartel·les i estudies quadres, més quadres no t'ajudaran. Canvia de canal. Passa deu minuts en una sala que normalment et saltaries, precisament perquè és diferent: instruments musicals, mobles, un pati d'escultures on camines al voltant de les peces en lloc de quedar-te dret al davant. Toca algun objecte manipulable si el museu en té. Mira un curtmetratge a l'espai educatiu.
Les famílies amb infants ho fan de manera natural, i els adults poden copiar el truc. Un nen que ja n'està tip de quadres passarà de bon grat quinze minuts en una sala d'armadures o en un espai interactiu, i després tornarà als quadres amb la mirada fresca. La teva atenció funciona més o menys igual. Simplement es queixa més fluix.
Canviar de material és un descans, fins i tot dins del museu. El punt de saturació de Bitgood té a veure amb la uniformitat: vint natures mortes holandeses seguides costen més de veure que deu natures mortes i deu coses diferents. Si l'edifici ho permet, fes ziga-zaga entre col·leccions.
Després de la visita: descans sense esforç
La visita no s'acaba a l'última sala. Hi ha la cua del guarda-roba, l'espera per a una taula a la cafeteria, l'andana, el tren de tornada. Aquest temps entremig és un bon moment per fer descansar a consciència la part visual i verbal de la ment, i és fàcil malbaratar-lo fent scroll, que bàsicament t'afegeix més imatges i més text.
6. Fes un petit trencaclosques de lògica mentre esperes
Un trencaclosques de lògica curt encaixa molt bé en una cua o un tren. Fa servir una manera de pensar diferent de la que has fet servir a les sales. Mirar art vol dir absorbir imatges, llegir, sospesar significats i fer associacions. Un sudoku no et demana res d'això. Són nou files de xifres i una regla clara, i el pots deixar a qualsevol casella sense perdre res.
Que sigui curt i tranquil. Amb un sol sudoku n'hi ha prou, i un llibre de passatemps en paper a la bossa funciona tan bé com qualsevol altra cosa. Si prefereixes el mòbil, tria alguna cosa que no t'atabali amb anuncis i notificacions, perquè et tornen just el soroll del qual intentes descansar. Sudoku Royale, una app de sudoku gratuïta i sense anuncis, té un sudoku nou cada dia i nivells més fàcils per a quan ja tens el cap ple.
Després, desa-ho. Deu minuts de pensament tranquil en un registre diferent: aquesta és tota la idea.
7. Deixa la resta del dia lleugera i guarda't una obra per a més tard
Encadenar museus en un mateix dia és la manera més ràpida de deixar de veure res. Si fas una escapada a una ciutat, posa-hi un parc, un dinar sense presses o una passejada entremig. El pressupost d'atenció es torna a omplir, però a poc a poc.
De camí a casa, tria una cosa de la visita per recordar-la a consciència. Una obra, un detall, una història que hagis sentit. Explica-la en veu alta a qui t'acompanyi, o escriu-ne una línia a les notes del mòbil. Explicar una cosa que acabes d'aprendre ajuda a fixar-la a la memòria, i converteix un borrall de sales en una visita que podràs descriure al cap d'una setmana.
Ja que hi ets, apunta les sales que t'has saltat. Aquesta llista és la teva propera visita. La gent de la ciutat i els socis ja fan servir el seu museu així: una hora un dijous per a una col·lecció, una altra hora un mes després per a la següent. Els visitants de fora també en poden fer una versió, si tracten un museu gran com dues mitges jornades en lloc d'una de llarga. Si el museu ofereix una entrada que permet tornar o que val per a diversos dies, aprofita-la. La segona visita gairebé sempre és millor del que hauria estat l'última hora de la primera.
Per què els museus comencen a tenir-ho en compte
Encara pots veure un museu sencer amb el temps, en visites que s'adaptin a com funciona l'atenció. Molts museus ja hi ajuden: més seients a les sales, cafeteries a mig recorregut, itineraris d'obres destacades per a qui només té una hora i guies que et deixen triar fins on vols aprofundir a cada parada.
Les audioguies en particular estan canviant. Les més noves, basades en apps, com Musa, et deixen seguir un recorregut comissariat quan vols que et guiïn, fer una pregunta quan alguna cosa et crida l'atenció i saltar-te parades lliurement quan l'energia baixa. Se'n veuen més en part perquè ara els museus poden pagar només quan els visitants fan servir de debò la guia, de manera que oferir-ne una és menys arriscat per a un museu petit. Ofereixi el que ofereixi el museu, el pla d'aquí dalt continua funcionant. Tres obres, un seient abans de necessitar-lo, i alguna cosa tranquil·la i diferent per al trajecte de tornada.