iLower BelvedereLandstraße
Retrospectiva de l'artista avantguardista polonesa Erna Rosenstein (1913–2004): una vuitantena de pintures, dibuixos, assemblatges i poemes sobre el trauma, la memòria i la resiliència.
Dos caps, els d’una dona gran i un home, suren davant d’un rectangle blau. A Screens (1951), Erna Rosenstein va pintar els seus pares, assassinats el 1942 mentre la família intentava fugir. Ella va sobreviure ferida i es va amagar amb noms falsos fins que va acabar la guerra; durant dècades va tornar una vegada i una altra a la seva mort.
Aquesta és la primera retrospectiva de l’artista a Àustria: una vuitantena de pintures, dibuixos, assemblatges i poemes de sis dècades, a l’Orangerie del Lower Belvedere. El recorregut comença amb Ghetto i Looters, pintats just després de la guerra, davant de Monuments (1955), on unes esteles que semblen ossos s’alcen contra un cel vermell. Amb Triptych of Silence and Fire (1974), Rosenstein ja s’havia endinsat en el color abstracte.
Nicole Scheyerer, de Falter, va trobar l’exposició irregular i va considerar que les escultures fetes amb objectes quotidians no tenien la força incisiva de les de Meret Oppenheim, però va destacar pintures com Tombstone (1970). Hi val la pena anar per les pintures. L’entrada costa 20 € –el preu de l’entrada al Lower Belvedere–; els menors de 19 anys hi entren gratis. Obert cada dia de 10.00 a 18.00, fins al 10 de gener de 2027.
Screens, 1951
Fixeu-vos en els caps d’una dona gran i d’un home, suspesos davant d’un rectangle blau, i en un arbre que creix de l’ombra al seu costat: són els seus pares, assassinats.
Monuments, 1955
Un paisatge surrealista d’esteles que semblen ossos i s’alcen contra un cel vermell, penjat davant de les primeres pintures de postguerra de l’artista, a l’inici del recorregut.
Ghetto, 1946
Una pintura expressiva feta just després de la guerra que Falter interpreta, juntament amb l’obra veïna Looters, com una acusació directa d’inhumanitat.
In weiter Ferne (Far Away)
Els caps dels seus pares, dibuixats tendrament a llapis, suren en un paisatge vermellós i fosc; el del pare es desfà en punts.
The wooden cabinet
Una capsa de fusta que Rosenstein va conservar tota la vida, amb la superfície recoberta de records en collage; la comissària la destaca com a testimoni de la memòria.
Busqueu una visita lleugera: bona part de les obres tornen sobre l’assassinat dels pares de l’artista.
Els menors de 19 anys hi entren gratis. Bona part de les obres tracta de l’Holocaust i de l’assassinat dels pares de l’artista, inclosos dibuixos a llapis dels seus caps decapitats.