iPeggy Guggenheim Collection · Dorsoduro
Vidre de Murano de postguerra creat per la Fucina degli Angeli d’Egidio Costantini, fundada el 1955, que transformava els dissenys d’artistes en peces de vidre amb el suport de Peggy Guggenheim.
Avançament: escrit abans de la inauguració
Jean Cocteau va batejar el taller: Fucina degli Angeli, la forja dels àngels. Egidio Costantini el va obrir com a galeria de vidre a Campo Santi Filippo e Giacomo el 1955 i, durant dècades, va convertir en vidre, als forns de Murano, dissenys de Picasso, Max Ernst, Arp i Fontana. Peggy Guggenheim en va comprar peces, li va donar suport en moments decisius i el va ajudar a trobar compradors a l’estranger.
Més d’un centenar d’obres ressegueixen cronològicament la trajectòria de la Fucina, des de les primeres peces basades en ceràmiques de Braque i Picasso fins als experiments dels anys vuitanta. Les peces de vidre s’exposen al costat dels dibuixos, les pintures i els documents d’arxiu que hi ha al darrere, de manera que es pot seguir el procés d’una peça, de l’esbós al forn. Una secció se centra en artistes japonesos que van treballar a Venècia als anys seixanta i setanta, entre ells Yokoo Tadanori. A Venècia, el vidre de Murano es ven a cada pont, de San Marco al Rialto; aquesta és la fornada que va dissenyar Max Ernst.
Abans de la inauguració, la comissària Cristina Beltrami oferirà una xerrada en línia gratuïta el 30 d’octubre (cal inscriure-s’hi). Les visites guiades que farà fora de l’horari d’obertura al novembre i al gener són només per a membres.
Vidre de Murano de postguerra de la Fucina degli Angeli d’Egidio Costantini, fundada el 1955 per convertir els dissenys d’artistes en vidre, amb Peggy Guggenheim entre els seus mecenes. No és el vidre de Murano que es ven a les botigues prop del Rialto.
Max Ernst, King and Queen (1964)
Fixeu-vos en les dues figures, d’uns 54 cm d’alçada, modelades en calent amb cristall transparent, amb una capa verda segellada a l’interior i vidre negre mòlt.
Jean Cocteau, Billy Goat (or Lucifer) (1962)
Una cabra bufada en vidre ametista, perfilada en negre i muntada sobre un suport metàl·lic, obra de l’home que va batejar la Fucina.
Jean Arp, Doll (1963-64)
Una figura de 63 cm d’alçada, de vidre ametista modelat en calent, cedida per la Fondazione Marguerite Arp de Locarno.
Arman, Procession (1966)
Un plafó mural de més d’un metre d’amplada, fet de vidre emmotllat semiridescent, de color palla i opalí, encastat en acrílic.