Michael Armitage. The Promise of Change

En una sala amb vistes al Gran Canal, una mare i un infant s’enlairen en espiral sobre una tela rodona, com les figures ascendents de Tiepolo, però, tal com va observar Slow Venice, la dona «sembla que lluiti per enlairar-se». La sala aborda les morts de migrants ofegats davant de Lampedusa.

Armitage pinta a l’oli sobre lubugo, una tela d’escorça ugandesa que s’utilitza en ritus funeraris; els forats i els relleus de la superfície es transparenten sota la pintura. Hi ha 45 pintures i més de 100 estudis repartits en dues plantes, agrupats per temes i no per dates: la política kenyana, la migració, la sexualitat, el mite; després, paisatges i visions, amb una sala de dibuixos. D’entrada, hi trobareu colors suaus i picades d’ullet a Gauguin i Manet; després, llegireu què hi passa.

«Armitage sedueix: llança un esquer atractiu i després t’aboca a la tragèdia», va escriure Slow Venice. Hi trobareu linxaments, violència electoral i cossos ofegats. Les entrades costen 20 € (7 € per a les persones de 20 a 26 anys; gratuïtes per als menors de 20) i inclouen Punta della Dogana. Tancat els dimarts; darrera entrada a les 17.00.