Beverly Glenn-Copeland: Light of the Heavens

En algun punt entre una planta i l’altra, una veu canta «seguint les estrelles que ens guien, rere el vel còsmic, tornem sempre a la llum dels cels» sobre una base de sintetitzadors. És Beverly Glenn-Copeland, en una cançó que va enregistrar cap al 1986, quan duia una vida més tranquil·la a l’Escut Canadenc. La cançó s’ha recuperat fa poc dels seus arxius, i ell la descriu com «un regal del meu passat».

No hi ha res per recórrer. És un únic enregistrament de 7 minuts i 24 segons que sona en bucle a l’escala sud de MOCA, la proposta més recent de la sèrie sonora del museu; l’escoltes mentre puges. És de la mateixa època que Keyboard Fantasies, el seu àlbum de 1986, redescobert dècades més tard, que aquesta tardor fa 40 anys. La majoria de cançons de 1986 t’arriben per l’altaveu del sostre d’un Shoppers Drug Mart; aquesta ocupa tota una escala.

Fa de breu parada entre Bones, de Bharti Kher, i Ombligo, de Delcy Morelos. L’entrada per als adults costa 14 dòlars; els menors de 18 anys hi entren de franc, i els divendres el museu obre fins a les 20 h.