iArt Museum at the University of Toronto · University of Toronto St. George Campus
La quarta Biennal d’Art de Toronto, comissariada per Allison Glenn, explora la ruptura a través dels Grans Llacs i les vies fluvials d’arreu del món, a les dues galeries del campus.
Un abric de rata mesquera de segona mà reposa damunt d’una cadira, amb unes mans de vidre creuades sobre una pedra a la falda. El dia de la inauguració, va encapçalar el recorregut de Gichigami, de Rebecca Belmore, des de Queen's Park fins aquí: unes ballarines duien abrics fets amb ampolles d’aigua de plàstic aixafades que, segons va escriure la crítica de la CBC, sonaven com onades que s’estavellen.
Aquest és el centre neuràlgic de la Biennal: 21 artistes i col·lectius repartits en dos edificis separats per pocs minuts a peu, l’University of Toronto Art Centre i la Justina M. Barnicke Gallery, a Hart House. L’aigua n’és el fil conductor, dels Grans Llacs fins a l’estret d’Ormuz. A l’Art Centre, es camina per un passadís amb 1.000 campanes de llautó d’Antonio Obá, que convida a fer-les sonar, sabent que això et delata.
Els temes són colpidors: des del tràfic transatlàntic d’esclaus fins al desplaçament colonial. La CBC va observar que, quan les obres funcionen, «l’efecte és transportador». L’entrada és gratuïta i no cal reservar. Obert de dimarts a dissabte, de 12 a 17 h; els dimecres, fins a les 20 h. Una obra de l’Art Centre presenta contrastos lumínics intensos, un possible risc per als visitants fotosensibles, segons indica el museu.
Un abric de rata mesquera sobre una cadira, unes mans de vidre encreuades damunt d’una pedra: aquests elements vertebren Gichigami, de Rebecca Belmore. El centre de la Biennal de Toronto reuneix 21 artistes en dues galeries gratuïtes del campus; la CBC va destacar que, quan les obres funcionen, «l’efecte és transportador».
Gichigami, de Belmore
Busca set peces de roba superposades, fetes amb ampolles d’aigua de plàstic aixafades, i l’abric de rata mesquera damunt d’una cadira, amb unes mans de vidre creuades sobre una pedra.
El passadís de campanes d’Obá
A l’Art Centre, 1.000 petites campanes de llautó, muntades en fines varetes metàl·liques, sonen quan hi passes fregant, i condueixen fins a una pintura de Dorothy Counts envoltada d’una processó que la celebra.
L’umiaq de Partridge
A la Barnicke Gallery, tres peces de roba pengen sobre l’esquelet d’una barca. Al teu voltant, un terra emmirallat reflecteix projeccions d’aigua i veus.
Els mapes de vies fluvials de Devine
Pintures de colors vius cartografien les vies fluvials vistes des de dalt, del riu Sant Llorenç fins a l’estret d’Ormuz, i assenyalen els colls d’ampolla del comerç i les rutes militars.
El film de les maresmes salines de Julianknxx
A la Barnicke Gallery, una figura vestida de blanc translúcid balla en una maresma salina mentre un cor de Marsella canta cançons de bressol comorianes.
Tens epilèpsia fotosensible: una obra de l’Art Centre presenta contrastos lumínics intensos i el museu recomana prudència.