Jeanne Randolph with John Monteith, Fabulous Neoconstantinopolitanism

La Betty ha sortit de l’habitació, però encara hi són el seu xal i les sabates vermelles que s’ha deixat. És la reclusa que s’ha inventat Jeanne Randolph: una dona reclosa a casa, amb un fideïcomís familiar, en un pis de Vancouver damunt d’English Bay, que només compra allò que té l’aval d’una celebritat i un preu esgarrifós. «Probablement és encertat dir que el consumisme va substituir la seva bogeria», escriu Randolph.

L’habitació es presenta com la seva «col·lecció», procedent de la col·lecció de York University. Els estudis de color de Josef Albers recorren la part superior; al centre hi ha Open, la pintura de Robert Motherwell de 1970, flanquejada per quatre gravats de Victor Vasarely, penjats en quadrícula a l’estil d’un saló. Es contempla tot des de damunt de la catifa feta a mà amb tufting per John Monteith, estesa a terra com si fos un escenari. Si se t’encomana la lògica consumista de La Betty, Yorkdale queda a poques parades de la línia 1.

L’entrada és gratuïta. Es pot veure tot des del passadís de dimarts a dissabte, de les 12 a les 17 h, però el Study Centre només obre els dimecres i els dissabtes, o amb cita prèvia. L’assaig curatorial en línia explica la broma bizantina del títol.