Ressons de l’invisible (Echoes of the Invisible)

A la primavera del 2026, una desena d’adolescents d’entre 13 i 17 anys, ingressats al servei de psiquiatria adolescent de l’hospital Pitié-Salpêtrière, van visitar diverses vegades el Museu d’Orsay per observar pintures i parlar-ne. Un equip de rodatge va enregistrar les seves converses.

La pel·lícula és el centre d’aquesta mostra, instal·lada en una sola sala. Les veus dels adolescents se senten sobre les imatges de les obres, i al seu costat s’exposen tres de les que van comentar: La Solitude, d’Alexander Harrison; Dinner by Lamplight, de Félix Vallotton, i una petita escultura de bronze de Camille Claudel, L'Implorante. La iniciativa va sorgir de Jad Bestautte, estudiant d’història de l’art que va guanyar la convocatòria de l’Orsay Lab adreçada a joves de 18 a 25 anys. La salut mental no s’hi aborda de manera directa: aflora en les paraules que van triar els adolescents.

Primer es veu la pel·lícula i, després, es contemplen les mateixes tres obres amb les paraules dels adolescents presents. És una visita breu a la Sala 8c, a la planta baixa, inclosa en l’entrada amb hora assignada de 16 € i gratuïta per als menors de 18 anys i els residents de l’Espai Econòmic Europeu menors de 26. Els dijous, el museu és obert fins a les 21.45 h.