iThe Metropolitan Museum of ArtUpper East Side
Ressegueix com els artistes van representar els núvols i el cel, des dels primers esbossos a l’oli a l’aire lliure de principis del segle XIX fins a la fotografia dels anys vint, inclosos els estudis de núvols Equivalents d’Alfred Stieglitz.
A prop del començament hi ha un petit mirall de to blavós que només serveix si el fas servir d’esquena a la vista. Sostenies un mirall de Claude per damunt de l’espatlla, i el paisatge que tenies al darrere hi apareixia més petit i més fosc, convertit ja en una imatge. En feien servir els artistes, i també els turistes.
A partir d’aquí, el recorregut abasta dos segles de mirades cap al cel, totes procedents de la col·lecció del Met. Els «skying» de Constable a Hampstead Heath es troben amb fotografies de la dècada de 1850, fetes amb una química que reaccionava malament a la llum blava: els fotògrafs pintaven núvols sobre els negatius o, com Gustave Le Gray, imprimien un cel separat damunt del mar. «Podries trobar els mateixos núvols damunt d’un oceà completament diferent», va explicar el comissari Stephen Pinson a designboom. El recorregut acaba amb Equivalents, d’Alfred Stieglitz: núvols damunt del Lake George, sense cap horitzó.
És una sola galeria de pintures, dibuixos i fotografies, ideal per a qui tingui curiositat per saber com van aprendre a veure les càmeres. L’entrada és gratuïta amb l’entrada al museu. Es pot visitar a la Howard Gilman Gallery (Gallery 852), al Met Fifth Avenue, fins al 28 de febrer de 2027.
El mirall de Claude
Un petit mirall lleugerament convex i blavós que es sostenia damunt l’espatlla i reduïa el paisatge del darrere a una miniatura més fosca.
Gustave Le Gray, The Great Wave, Sète (1857)
El mar i el cel provenen de dos negatius exposats per separat i units en una sola còpia; Le Gray conservava un arxiu de cels per reutilitzar-los sobre mars diferents.
Les fotografies d’Egipte de John Beasley Greene
Vistes de la dècada de 1850 en què la química, en reaccionar malament a la llum blava, desfeia el mar i el cel en camps clapejats, gairebé abstractes.
Els estudis de núvols de Roger Fenton
El terreny queda enfonsat en una ombra profunda; el cel que s’estén al damunt conserva així tots els detalls.
Equivalents, d’Alfred Stieglitz
Núvols damunt del Lake George, fotografiats sense horitzó ni paisatge: Stieglitz els concebia com a imatges del seu propi estat emocional.