iBrooklyn MuseumProspect Heights, Brooklyn
Més de 50 obres d’art modern europeu de Cézanne, Modigliani, Degas, Gauguin, Toulouse-Lautrec i Soutine, procedents de la donació de la Henry and Rose Pearlman Collection.
El gener de 1945, Henry Pearlman, un empresari de Brooklyn dedicat als materials d’aïllament, va passar per davant d’una casa de subhastes de Nova York i va aconseguir una obra de Soutine. En entrar-hi, t’hi espera aquell quadre: View of Céret, una població francesa representada com si l’haguessin modelat amb una paleta i arrossegada cap a un remolí. Pearlman deia que era com «escoltar una simfonia», i va continuar comprant durant tres dècades.
Més de 50 obres ocupen la quarta planta de la Schapiro Wing. Els Pearlman van adquirir una àmplia selecció de Cézanne –paisatges i un conjunt de pintures a l’aquarel·la–, a més d’obres de Degas, Gauguin, Manet i Van Gogh. Les cartes, les fotografies i els retrats de Henry pintats per Kokoschka i Lipchitz expliquen la història de la parella: ell es va criar a Park Slope; Rose va arribar de Minsk quan tenia quatre anys. Després de cinquanta anys cedida en préstec a Princeton, la col·lecció s’exposa ara a poca distància a peu d’on ell va créixer.
És l’última ocasió per veure la col·lecció sencera en una exposició. L’entrada està inclosa en l’admissió general, sense hora fixa, i cadascú paga el que pot (preu suggerit: 20 dòlars; gratuït per als menors de 20 anys), fins al 18 d’abril de 2027.
View of Céret, de Soutine
El quadre que va donar inici a la col·lecció obre l’exposició: una població del sud de França, amb la pintura aplicada com amb una paleta i arremolinada fins a formar un vòrtex.
The Sacred Grove, de Toulouse-Lautrec
Una sàtira de 12 peus d’una obra de Puvis de Chavannes guardonada amb un premi: al pòrtic clàssic hi ha un rellotge, un noi menja pa i el mateix Lautrec orina a l’arbreda.
Jean Cocteau, de Modigliani
Cocteau, orgullós del seu nas recte, va ser retratat amb una gepa; va comprar el retrat per 5 francs, però el va deixar enrere perquè no es podia permetre un taxi per tornar a casa.
Tarascon Stagecoach, de Van Gogh
Carrosses verdes davant d’una paret groga pintada amb gruix a Arles, en una tarda d’octubre de 1888; fixa’t entre els radis de les rodes, on es veu la tela nua.