iLenbachhaus · Maxvorstadt / Kunstareal
Més de 240 obres ressegueixen els llenguatges visuals pioners i les xarxes transnacionals de The Blue Rider, i posen en relleu les dones artistes del moviment al costat de Kandinsky i Franz Marc.
El 2 de gener de 1911, Kandinsky va sentir la música d’Arnold Schoenberg en un concert a Munic i després la va pintar. A *Impression III (Konzert)*, un piano de cua negre s’endinsa al llenç com una falca, el públic s’inclina cap a ell amb l’esquena encorbada i el groc ho inunda tot.
En entrar a la primera sala gran, tot és Gabriele Münter, sobre parets de color aiguamarina. La donació que va fer el 1957 va convertir aquesta col·lecció en la més gran del món dedicada a The Blue Rider, i aquest nou muntatge de més de 240 obres dona a les dones del cercle més espai que mai. El desembre de 1911, Kandinsky, Marc i Münter van abandonar la seva associació d’artistes i, dues setmanes més tard, van inaugurar una exposició rival a la mateixa galeria. Qui hagi abandonat de males maneres una associació muniquesa reconeixerà el gest.
La crítica en va quedar ben parada: la TZ va destacar la sala de Kandinsky, de blau nocturn, com el punt àlgid; l’Abendzeitung va qualificar el nou muntatge d’«enginyós i inspirador». Les entrades costen 10 € (6 € amb tarifa reduïda; gratuïtes per als menors de 18 anys). El primer dijous de cada mes, l’entrada és gratuïta per a tothom, de les 18 a les 22 h.
*Impression III (Konzert)*, de Kandinsky
Fixeu-vos en el triangle negre del piano de cua i en les esquenes encorbades dels oients, engolits pel groc: és el record pintat d’un concert de Schoenberg.
*Lady in an Armchair*, de Münter
Retrat de 1929 d’una taquígrafa, amb pantalons harems lligats i sabates vermelles de punta que fan ressò de les potes tornejades de la cadira. La Süddeutsche Zeitung el va qualificar de gran art.
La sala de Kandinsky, de blau nocturn
Amb el nom del seu assaig *Concerning the Spiritual in Art*, la sala ressegueix el seu trajecte dels genets i les figures fins a l’abstracció pura, sobre parets d’un blau intens.
El ballarí Alexander Sacharoff
Una sala dedicada al ballarí nascut a Mariúpol, que mantenia les postures sense moure’s i vestia expressament amb indumentària de gènere fluid. Werefkin i Jawlensky el van dibuixar i pintar una vegada i una altra.
Les composicions ornamentals de Wilhelm Morgner
Composicions abstractes de gran format, incorporades recentment a la col·lecció i exposades per primera vegada.
L’entrada és gratuïta per als menors de 18 anys. Una sala aplega els més de 250 dibuixos infantils que van col·leccionar Kandinsky i Münter, i els textos de sala també estan disponibles en Leichte Sprache (alemany fàcil).