Grazie a Luchino Visconti

La primavera del 1954, la Scala va retirar un ballet de Visconti després de l’últim assaig: el superintendent temia la reacció del públic davant les bicicletes a l’escenari. Mario e il mago, basat en el relat de Thomas Mann, es va estrenar dos anys més tard i aquí té una sala pròpia. Des d’aleshores, Milà s’ha reconciliat amb les bicicletes, amb els aparcaments de BikeMi i tot.

Set sales de la Biblioteca Livia Simoni del museu ressegueixen les vuit produccions de Visconti a la Scala, la majoria amb Maria Callas, a partir gairebé exclusivament de l’arxiu del mateix teatre: esbossos, dissenys de vestuari, fotografies, atrezzo, retalls de premsa i vestits que va dur Callas. En una projecció se senten el preludi i els aplaudiments de la nit de l’estrena de La traviata del 1955, una producció de la qual no existeix cap filmació. També s’hi mostren els espectacles que no va arribar a muntar: des d’un Falstaff que li havia demanat Toscanini fins a un Anell de Wagner que la malaltia va impedir.

Val la pena venir per l’òpera, no pel cinema. Il Giornale della Musica va trobar que l’espai de la biblioteca era estret per a una exposició d’aquesta envergadura. El museu obre cada dia de 9.30 a 17.30; l’última entrada és a les 17.00.