Museo Universitario Arte Contemporáneo (MUAC) · Ciudad Universitaria, Coyoacán

Julian Rosefeldt. Manifesto

En cartell5 de setembre del 2026 – 6 de desembre del 2026·60 $

Una instal·lació cinematogràfica de 13 canals que recrea manifestos d’artistes, des del futurisme i el dadaisme fins a Fluxus i Dogma 95, per qüestionar el paper de l’artista avui.

Web de l'exposició Compra entrades

En un funeral, Cate Blanchett interpreta una vídua que s’aguanta les llàgrimes per dir als assistents: «El dadaisme és una merda. Però, a partir d’ara, volem cagar de tots colors». És una de les 13 pel·lícules de la Sala 9, cadascuna amb una Blanchett diferent recitant un collage de manifestos d’artistes.

Pots caminar d’una pantalla a l’altra al teu ritme. Un corredor de borsa recita els futuristes; un punk tatuat, el poeta mexicà Manuel Maples Arce; un presentador de notícies, Sol LeWitt. Dotze pel·lícules duren 10,5 minuts cadascuna, després d’un pròleg de quatre minuts: en total, uns 130 minuts. En ressenyar la instal·lació a la Park Avenue Armory de Nova York el 2016, Jude Dry, d’IndieWire, la va qualificar de «meditació extraordinària sobre la funció de l’art» i de «força entretinguda».

Tot consisteix en projeccions i textos recitats, així que val la pena dedicar-hi temps. Les entrades costen 60 MXN; els diumenges són a meitat de preu i els dijous, de 18.00 a 20.00, l’entrada és gratuïta.

Recomanació de la redacció

La instal·lació cinematogràfica de 13 canals de Julian Rosefeldt torna a posar en escena manifestos d’artistes, des del futurisme i el dadaisme fins al Fluxus i el Dogma 95, per preguntar-se quina funció té avui un artista. Els dijous, l’entrada és gratuïta a partir de les 18.00.

No et perdis

El funeral dadaista
Blanchett, com a vídua que pronuncia un elogi fúnebre entre assistents al funeral elegantment vestits, recita els manifestos dadaistes com si fes un discurs a peu de tomba.
L’aula
Una mestra incorpora a la lliçó per a una classe de nens de set anys que fan gargots les normes de Dogme 95 i els consells de Jim Jarmusch sobre cinema.
La planta de tractament de residus
Una premsa industrial d’escombraries descarrega el seu contingut mentre Blanchett, que hi treballa, crida: «Visca l’arquitectura eterna!»
El rodamon barbut
Un home sense llar crida al cel que «l’únic paper possible de l’artista és el de revolucionari».
El cor
En un moment donat, les tretze Blanchett es giren cap a la càmera i parlen alhora, amb una monotonia cantarella, cadascuna en un to diferent.